El passat 5 d’octubre del 2021, el Papa Francesc va ser informat de la publicació de l’informe de la Comissió Independent sobre els Abusos Sexuals (ICASE) pels bisbes francesos, amb els quals es va reunir durant les visites ad limina que aquests fan amb regularitat i “va conèixer el seu contingut amb dolor per les ferides sofertes, però també gratitud pel valor de denunciar”, segons es diu en un comunicat del Vaticà.
No és estrany que el Papa sentís dolor en llegir un informe (que té 485 pàgines, amb més de 2.000 pàgines d’apèndixs) que aquesta comissió independent, que actuà, però, a instàncies de la Conferència Episcopal Francesa, va elaborar, en el qual -tot i no sent exhaustiu- s’estima que de 2.900 a 3.200 sacerdots i religiosos han estat implicats en delictes de pederàstia a França entre el 1950 i el 2020, tot advertint que aquesta forquilla és una estimació mínima, ja que una gran enquesta de població general estima que un total de 216.000 persones a França (amb un marge d’error de 50.000) han estat agredides sexualment per sacerdots i religiosos catòlics, un terç de les quals van ser violades. I si incloem les agressions comeses per profans (especialment a les escoles), aquesta estimació puja a 330.000 persones.
El president de la comissió, Jean-Marc Sauvé, alt funcionari francès que és vicepresident del Consell d’Estat i president de l’Institut Francès de Ciències Administratives, ha assenyalat que, del conjunt de la societat francesa, cinc milions i mig de persones (el 14,5% de les dones i el 6,4% dels homes) han patit agressions sexuals abans dels 18 anys. Les famílies i els amics continuen sent els principals llocs d’agressió, però la prevalença de les agressions a l’Església catòlica continua sent alta, fins i tot en els darrers temps, i el 80% d’aquests abusos afecten a homes.
Denunciant la mentalitat corporativista de l’Església catòlica, que durant molt de temps ha intentat encobrir aquests casos (condicionant bàsicament el silenci de les víctimes a les indemnitzacions), Jean-Marc Sauvé va demanar una “acció enèrgica”, que inclogui el reconeixement dels actes del passat i mesures preventives en la formació i el discerniment vocacional, i alhora va advertir sobre una excessiva sacralització de la persona del sacerdot. De fet, l’informe de l’ICASE fa 45 recomanacions específiques, entre les quals s’inclouen un reforç dels mecanismes de control intern, una millor definició del paper del bisbe per evitar que sigui jutge i part, i una participació més gran dels laics al govern de la Església.
Cridant a un “treball de veritat, perdó i reconciliació”, Jean-Marc Sauvé va subratllar que l’Església catòlica és “un component essencial de la societat” i que ha de treballar per “restablir un pacte que ha estat malmès”. “La nostra esperança no pot ser ni serà destruïda. L’Església pot i ha de fer tot el possible per restaurar el que s’ha fet malbé i reconstruir el que s’ha trencat”, va concloure saludant el valor de les víctimes.
Olivier Savignac, president de l’associació de víctimes Parler et Revivre, que va contribuir a la investigació, declarà que l’elevada proporció de víctimes per abusos sexuals per l’Església catòlica és especialment “aterridor per a la societat francesa”. I va carregar contra l’Església per abordar aquests casos com a anomalies individuals i no com un horror col·lectiu. Va explicar també que, als 13 anys, va ser abusat pel director d’un campament catòlic al sud de França, que va ser acusat d’abusar d’altres nois. “Vaig percebre aquest sacerdot com algú bo, una persona afectuosa que no em faria mal”, apuntà Savignac, “però va ser quan em vaig trobar en aquell llit, mig nu, i amb ell tocant-me, quan em vaig adonar que alguna cosa estava malament… I mantenim això, és com un quist en creixement, és com una gangrena dins del cos i la ment de la víctima”.
Els dos directors de l’informe van ser presents al lliurament d’aquest i van intervenir a l’acte. En el seu discurs, monsenyor Eric de Moulins-Beaufort, Arquebisbe de Reims i President de la Conferència Episcopal, va reconèixer l’espantós abast de la violència sexual a l’Església afirmant que la veu de les víctimes “ens trastorna i ens esglaia”, i va elogiar la franquesa i les “veritables paraules” de François Devaux, una de les víctimes d’abusos, que lidera el grup de víctimes La Parole Libérée, el qual va declarar a The Associated Press que “amb aquest informe, l’Església francesa va per primera vegada fins a l’arrel d’aquest problema sistèmic”, per concloure que “la desviada institució s’ha de reformar”. Alhora, el president de la Conferència Episcopal Francesa va prometre que els bisbes es prendrien el temps necessari per estudiar l’informe i treure’n les conseqüències.
Per part seva, la presidenta de la Conferència de Religiosos de França (Corref), Sor Véronique Margron, expressà el seu “infinit dolor” i la seva “absoluta vergonya” davant els “crims contra la humanitat” que aquest informe destapa. Tanmateix va reconèixer que les 45 recomanacions que fa són un “signe de confiança exigent a l’Església, que haurà de treballar amb altres institucions, i en particular amb les altres Esglésies”.
La importància del que ha succeït ha convertit aquesta qüestió en el tema clau de la darrera Assemblea celebrada pels bisbes francesos, que va tenir lloc dilluns passat, on s’acordà establir “un mecanisme independent per al reconeixement i la reparació de les víctimes”, que tindrà, entre altres funcions, la de valorar cas a cas les indemnitzacions a les víctimes.
Per fer front a aquestes indemnitzacions l’Església francesa no descarta desfer-se de part dels seus béns i, si calgués, recorreria a la sol·licitud de crèdits, segons el que s’ha informat després d’aquesta reunió. Els bisbes francesos no han precisat la quantia total que estimen necessària, però han assegurat que aquesta xifra serà finançada amb fons propis i no amb donacions dels fidels “destinades a altres missions”. Per això el president de la Conferència Episcopal, Éric de Moulins-Beaufort, ha indicat en conferència de premsa que les diòcesis faran un inventari per saber quins béns hi ha disponibles i ha afegit que faran servir a més les seves “reserves econòmiques”.
I no tot ha estat parlar d’indemnitzacions, perquè també han acordat la creació de nou grups de treball, dedicats entre d’altres coses a analitzar les causes de la violència sexual al si de l’Església, i han demanat al Papa l’enviament d’un equip multidisciplinari que ajudi l’Església catòlica francesa a “abordar la protecció dels menors”. Alhora han decidit efectuar una auditoria externa de les cèl·lules d’escolta de les víctimes, la creació d’un tribunal canònic estatal que entrarà en funcions l’abril del 2022 i la signatura d’un protocol d’actuació de les fiscalies locals.
No hi ha dubte que, tot reconeixent el pecat, l’Església francesa està donant una lliçó de justícia al món després d’encarregar aquesta vasta investigació sobre els casos de pederàstia comesos pel clergat i personal d’institucions catòliques al llarg dels últims 70 anys a França.
Aquesta valenta actitud coincideix amb l’actuació d’altres autoritats eclesiàstiques en altres països, si bé en alguns casos aquestes actuacions han estat obligades pel govern o per la justícia. Penso, doncs, que aniria bé -i seria de justícia- que l’Església espanyola fes un pas endavant i un esforç de transparència com ha fet la francesa. Perquè seria molt trist que, finalment, al nostre país la investigació s’hagués de dur a terme per imperatiu legal i no per iniciativa dels bisbes espanyols. És molt possible que siguin una minoria els religiosos que han comès abusos, però el que l’Església no pot fer és encobrir-los. La impunitat no és admissible.
Josep Maria Quintana 