Sobre l’Autoritat de la Reserva de la Biosfera

by

A l’article del passat diumenge a les pàgines del diari “Menorca” (segon de la sèrie que Guillem López Casasnovas ha publicat sota el títol de “La Menorca que m’agradaria”), l’economista feia una proposta (tan interessant com plena de complexitats) per a la gestió en el futur del que comporta per a l’illa de Menorca haver estat declarada “Reserva de la Biosfera” el 1994, declaració que es concretà l’any 2008 amb la creació de l’ “Agència Menorca Reserva de Biosfera”, una organització amb personalitat jurídica pròpia adscrita avui al Departament d’Economia, Medi Ambient i Caça del Consell Insular. 

López creu que perquè tots els esforços que ha implicat una declaració com aquesta no es quedin en no-res cal “que hi hagi una autoritat que posi ordre al tema d’aqüífers, de circulació viària, d’aparcaments, de parc d’habitatge, de neteja, de residus, etc., que ho faci de manera coordinada”, i entén que, perquè això es pugui dur a terme amb eficàcia, és indispensable que l’autoritat que es creï sigui “una autoritat no massa polititzada, amb coneixement i reputació científica per a fer les recomanacions que cada Administració hagi de considerar per a la seva execució. La recomanació -afegeix- seria mandatària però prudencial: fes o explica per què no ho fas”. I creu, a més, que “l’autoritat ha de ser independent de totes les administracions” i això el duu a recomanar que es consensuïn “els noms dels qui l’han de regir” i dels qui haurien de formar “un consell assessor de suport”. “Necessitam -escriu- gent amb reputació ja adquirida que vulgui fer aquesta contribució”, cosa que només es pot dur a terme si la composició de l’òrgan de govern es pacta “com un tot, com a conjunt de noms experts i apartidista, i no des de quotes de partits i/o d’administracions”.

La proposta de López ve motivada per la creença que “el projecte actual de Llei de Reserva de la Biosfera” (suposo que es refereix al que el Govern va encarregar al jurista Ferran Pons, projecte que jo desconec i del qual, per tant, no puc opinar) ens ha de conduir a “una agència que naixerà amb tots els dèficits que faran (…) que no sigui operativa: estarà adscrita al Consell insular, sense personalitat pròpia i nodrida de càrrecs i funcionaris”.

Diguem d’entrada que la tasca de regular aquesta nova institució (amb competències transversals) no és certament fàcil perquè, com reconeix el mateix López “aquesta agència s’ha de nodrir de competències que venen d’altres administracions, i tenim proves evidents que aquestes transferències no es donen, ni que ho digui l’Estatut o la Llei de Consells”. I té raó. De fet, la complexitat de la seva estructura és la causa per la qual  només pot néixer per una llei del Parlament que la conformi i la nodreixi.

Ara bé, quin és el marc en què el legislador s’ha de moure? La qüestió és complexa si tenim en compte que el nucli de l’Administració autonòmica té al seu entorn un conjunt nombrós d’ens personificats que constitueixen la denominada Administració institucional o instrumental de la Comunitat Autònoma. Una gran part d’aquests s’ajusten a alguna de les categories que va establir la Llei 3/1989, de 29 de març, d’entitats autònomes i empreses públics i vinculades a la CAIB, que ha sofert grans modificacions i que està pràcticament derogada per la Llei 7/2010, de 21 de juliol, del sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears, que, a l’article 2 estableix: 1. Integren el sector públic instrumental de la comunitat autònoma de les Illes Balears els ens que s’esmenten a continuació, sempre que estiguin sota la dependència o vinculació de l’Administració de la comunitat autònoma en els termes que preveu aquesta llei: a) Els organismes autònoms.- b) Les entitats públiques empresarials.- c) Les societats mercantils públiques.- d) Les fundacions del sector públic.- e) Els consorcis.

En aquest camp, la tendència a la singularitat ha pogut apreciar-se en els últims anys i, de fet, algunes personificacions instrumentals han adquirit perfils propis en virtut de la seva normativa de creació, com, per exemple, l’ens públic “Ports de les Illes Balears” instituït a la Llei 10/2005, de 21 de juny.

D’altra banda, l’Estatut de les Illes Balears regula l’execució de les funcions administratives de la Comunitat autònoma a l’article 80 que -diu- la durà a terme mitjançant els ens i els organismes que depenen del Govern de les Illes Balears i dels consells insulars i a través dels municipis (ap. 1), tot afegint que podrà exercir la gestió ordinària de les seves competències a través dels consells insulars i dels ajuntaments (ap.2). Per això, habilita les instàncies autonòmiques per crear aquest tipus d’entitats i reserva a la llei la regulació de l’administració institucional autonòmica.

A nivell d’illes, i atenent-nos a les competències que té el Consell Insular de Menorca, aquest ha creat també “organismes autònoms de caràcter administratiu” que són, de fet, “entitats dependents del Consell Insular”, però que funcionen amb una gran autonomia en el marc de la gestió que se li ha encomanat. Els dos exemples principals (no sé si n’hi ha cap més) són l’Institut Menorquí d’Estudis i el Consell Econòmic i Social de Menorca.

Ara bé, en el cas de l’Agència de la Biosfera de què estem parlant, s’anirà més enllà -per això es necessita una llei per establir-la-, i el que sí em sembla indispensable si no volem que fracassi és que, com demana Guillem López, aquesta s’aprovi per un consens molt general de totes les forces polítiques. Tot i així, el que no podem esperar és que els òrgans de govern d’aquesta nova institució -que, en efecte, hauria d’actuar amb plena autonomia en el marc de les seves competències (les que determinarà la llei que la creï, que exigirà segurament delegacions tant per part del Govern com del Consell)- siguin “independents”, en el sentit que no s’hagin de sotmetre a cap altre control que el de legalitat (que duen a terme els Tribunals de justícia), ja que han de poder tenir també -sense menyscabar la seva autonomia- alguna mena de control del Parlament i, se suposa, que del Ple del Consell Insular, que són els òrgans democràticament elegits en els quals els ciutadans hem dipositat la sobirania.

Entenc, doncs, que el nostre repte -seguint el desideràtum de Guillem López- és que la llei que s’està elaborant acabi creant una “Agència de la Biosfera” que sigui un organisme autònom (com “Ports de Balears”, per entendre’ns), amb personalitat jurídica pròpia i amb uns òrgans de govern que puguin decidir plenament en el marc de les competències que la llei haurà assignat a la institució. No hauria de ser, doncs -com tem Guillem López- un organisme sense personalitat jurídica adscrit a una conselleria del Consell Insular. 

Ara bé, les persones que estaran cridades a ocupar els càrrecs de direcció -que haurien de reunir les característiques que, per a elles, reclama Guillem López- hauran de ser elegides pels nostres representants polítics, ens agradin o no. Probablement, seria interessant que, per a aquesta elecció, s’exigís una majoria qualificada de vots per evitar partidismes, encara que, si volem tocar amb els peus a terra i partint del que s’ha aconseguit amb aquestes majories qualificades per a l’elecció d’òrgans transcendentals com el Tribunal Constitucional o el Consell General del Poder Judicial, haurem de reconèixer que de ben poc han servit, ja que els polítics no sempre interpreten aquesta exigència de majories qualificades per arribar a una decisió de consens que els ajudi a elegir de comú acord els millors per al càrrec, sinó que en fan ús normalment per repartir-se el botí o -encara pitjor- per fer xantatge a l’adversari.

L’important, doncs, per no fracassar, és que, com demana Guillem López, l’Agència estigui dotada per llei de competències reals, transversals i tan àmplies com sigui possible, que actuï amb plena autonomia en el marc de la llei i estigui regida per persones honestes i competents. D’altra manera esdevindrà un organisme inútil o una joguina del conseller de torn.


%d bloggers like this: