El “delicte d’injúries i calúmnies al Rei” cedeix davant el “dret fonamental de llibertat d’expressió”.

by

L’article 490.3 del Codi Penal espanyol de 1995, modificat per la Llei Orgànica 1/2015, de 30 de març, segueix establint detalladament i prolixament que “El que calumniare o injuriare al Rey, a la Reina o a cualquiera de sus ascendientes o descendientes, a la Reina consorte o al consorte de la Reina, al Regente o a algún miembro de la Regencia, o al Príncipe o a la Princesa de Asturias, en el ejercicio de sus funciones o con motivo u ocasión de éstas, será castigado con la pena de prisión de seis meses a dos años si la calumnia o injuria fueran graves, y con la de multa de seis a doce meses si no lo son.”

Basant-se en aquest text legal, els tribunals espanyols, que han d’aplicar el dret vigent, han pronunciat condemnes a persones que, amb fets simbòlics o insults directes, han ferit la dignitat, l’honor o la credibilitat de les persones a què es refereix, o bé les han acusat d’haver comès delictes que poden ser perseguits d’ofici (ja que en això consisteixen els delictes d’injúries i calúmnies que l’esmentat paràgraf contempla).

Això no obstant, més enllà del Codi Penal, avui no hem d’oblidar l’existència del dret emanat de les institucions europees que s’ha de considerar també com a “dret propi”. Més encara, aquestes normes comunitàries prevalen sobre el dret nacional i ostenten  una supremacia com a conseqüència de la cessió de l’exercici de sobirania que els Estats membre han realitzat en favor de les institucions europees, la qual cosa comporta que el dret comunitari “desplaci” les normes nacionals que s’hi oposin i fa que aquestes es deixin d’aplicar.

Tenim, doncs, un sistema jurídic en el qual l’ordenament comunitari és d’aplicació obligatòria per part de el poder judicial fins al punt que, segons va establir la Sentència de 9 de març de 1978 del Tribunal de Justícia de la Comunitat Europea (TJCE) a l’assumpte “Simmenthal”, el jutge espanyol competent en una matèria determinada està obligat a “aplicar íntegrament el Dret comunitari i protegir els drets que aquest confereix als particulars, deixant sense aplicació tota disposició eventualment contrària de la llei nacional anterior o posterior a la regla comunitària”.

Malgrat aquesta sentència que obliga els tribunals espanyols, aquests han ignorat les disposicions comunitàries en molts casos en què s’han proferit injúries o calúmnies al rei (o a les persones que contempla l’article 490.3 ja esmentat del nostre Codi penal) i han condemnat penalment els seus autors, fet que els ha obligat a acudir a les institucions europees instant-les que revoquessin aquestes sentències, cosa que no els ha evitat haver de complir les penes fins que els tribunals europeus en declaressin la revocació.

El catedràtic de Dret Constitucional Xavier Arbós ens recordava en un article publicat a “El Periódico” dos casos flagrants en què Espanya ha estat condemnada per haver aplicat malament el dret europeu, o el que és el mateix, per haver aplicat normes de dret nacional que havien estat “desplaçades” per la jurisprudència europea. Citava concretament el cas d’Enric Stern Taulats i Jaume Roura Capellera contra Espanya, de l’any 2018, i el d’Arnaldo Otegi Mondragón contra Espanya, de 2011.

En el cas Stern-Roura, els demandats van ser condemnats pels tribunals espanyols per haver cremat a Girona unes fotografies del rei Joan Carles I. Doncs bé, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) revocà aquesta sentència condemnatòria tot recordant que “en materia de insulto contra un jefe de Estado, el TEDH ya ha declarado que una mayor protección mediante una ley especial en materia de insulto no es, en principio, conforme al espíritu del Convenio Europeo de Derechos Humanos”.

Fotografia extreta de “La Vanguardia”

Val a dir que novament reiterà aquesta doctrina en el cas d’Otegi Mondragón contra Espanya. En aquest es referí expressament a l’article 490.3 del Codi Penal i afirmà que el que s’hi estableix no casa bé amb el Conveni Europeu de Drets Humans. Digué el TEDH en el paràgraf 56 (citat per Arbós) que “el hecho de que el Rey ocupe una posición de neutralidad en el debate político, una posición de árbitro y símbolo de la unidad del Estado, no podría ponerlo al abrigo de toda crítica en el ejercicio de sus funciones oficiales o -como en el caso- como representante del Estado que simboliza, en particular para los que rechazan legítimamente las estructuras constitucionales de este Estado, incluido su régimen monárquico”.

A pesar d’aquesta doctrina clara i reiterada, a primers d’agost, una associació anomenada Concordia Real Espanyola va traslladar a la Fiscalia de l’Audiència Nacional diverses querelles contra el vicepresident de la Generalitat i coordinador d’ERC, Pere Aragonès, contra la diputada al Parlament d’Andalusia, Teresa Rodríguez, i contra la portaveu del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), Ana Pontón, per haver comès presumptament el delicte d’ “injúries greus a la Corona”. Per la seva banda, l’Asociación Profesional de la Guardia Civil, Jucil també va presentar una denúncia davant la Fiscalia de l’Audiència Nacional adherint-se a les tres ja impulsades per Concordia Real Espanyola.

Les tres acusacions es basaven precisament en l’article 490.3 del Codi Penal espanyol (article que no s’ha derogat), al·legant que calia condemnar els polítics esmentats. En el cas del vicepresident de la Generalitat, Pere Aragonès, per haver titllat els Borbó d’ “organització criminal”. En el cas de la diputada andalusa Teresa Rodríguez per dir que “la Monarquía es corrupta hasta el tuétano”,  i que “antes habrá condena por criticar a la Monarquía que sentencia por las fechorías del pichabrava. Yo no tengo ningún miedo”. I contra Pontón por dir que “(…) no hay incienso ni botafumeiro que tape la podredumbre de la Casa Real y no vamos a parar hasta que juzguen a los Borbones por ladrones y por corrupción”.

La novetat -que hem de celebrar els demòcrates- és que, aquesta vegada, la fiscalia de l’Audiència Nacional no s’ha deixat endur pel text literal de l’article 490.3 del Codi Penal, que hem de considerar “desplaçat” per la jurisprudència europea, i ha arxivat les diligències obertes respecte dels tres polítics als quals es pretenia condemnar a penes de presó per les seves manifestacions, que -diu la fiscalia- s’han de considerar que formen part de l’exercici de la llibertat d’expressió i es poden recollir en el marc de la crítica.

Per tant, el Ministeri Públic ha rebutjat avalar la denúncia i els polítics no seran jutjats. Òbviament, no tenim per què compartir les expressions que ells van proferir. Més encara, podem fins i tot considerar-les desafortunades si no participem d’aquest estil de crítica. Però l’important és que, per fi, els tribunals espanyols no les considerin constitutives d’un delicte d’injúries o calúmnies dels que preveu l’article 490.3 de el Codi Penal i acceptin d’una vegada per totes que el dret fonamental a la llibertat d’expressió de l’article 20.1.a de la Constitució Espanyola ha de ser interpretat d’acord amb la jurisprudència emanada de el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), com es desprèn de l’article 10.2 de la mateixa norma fonamental.


%d bloggers like this: