El “Petit orgue de Santa Maria” a l’església del Carme de Maó

by

L’any 1751 s’acabà la construcció de l’església dels frares carmelites de Maó, on ens hem reunit avui, la qual constitueix com tots sabem una notable obra de l’arquitectura neoclàssica menorquina. Acabat l’interior del temple –la façana, com també sabem, no s’ha completat mai- els frares el van voler dotar d’un instrument musical adient a la seva magnitud i importància. Es posaren en contacte amb l’orguener suís Ludwig Scherrer, que aleshores treballava a Catalunya i acordaren els tractes per a la construcció d’un orgue nou per un pressupost de 1.106 lliures catalanes, que venien a ser unes 1.659 lliures menorquines. Alguns anys més tard, l’instrument fou ampliat amb un registre de campanes per valor de 225 lliures. L’instrument estava acabat al març de 1783, i disposava l’Orgue Major, Cadireta, Orgue d’Ecos i pedaler, amb aproximadament uns 1.500 tubs. Perquè us feu una idea comparativa, l’orgue de Santa Maria, que és la joia més apreciada que té la ciutat de Maó, té un total de 3.200 tubs.

Ha escrit el professor Julià –que és de qui he pres totes aquestes dades- que l’orgue fou instal·lat al fons de l’església, al mig del cor construït sobre el portal major. Els testimonis orals recorden que eren molt apreciats els seus registres de flautats i els solistes; trompes i Ecos, per la seva claredat i puresa. Fou beneït i inaugurat oficialment el 19 d’abril de 1783. Però l’estiu de 1936 –ara fa exactament 81 anys- fou destruït i cremat totalment, i, per a desgràcia de tots, no n’ha quedat –que sapiguem- cap mostra fotogràfica o dibuixada de com era.

De fet, la major part dels orgues històrics que tenien les esglésies menorquines –alguns de gran valor- van ser destruïts, i d’aquell temps de follia se’n va salvar només –val a dir que miraculosament- l’orgue de Santa Maria de Maó, que és, sens dubte, un dels més grans monuments que configuren el patrimoni històric i cultural de tota Menorca, el qual ha merescut la lloança dels més grans organistes i l’elogi de tots els qui estimen la música, la cultura i les arts.

Doncs bé, vinculat a aquest instrument extraordinari s’han succeït al llarg dels anys diverses agrupacions de persones que, amb la directa col·laboració de l’Església de Menorca i, en concret, dels rectors d’aquella parròquia, s’han preocupat de conservar l’instrument en la mesura de les seves possibilitats.

Però de poc ens serviria tenir aquell gran instrument –i també tenir-ne d’altres- si no aconseguim que una nova saba de joves músics es dediqués a l’estudi de l’orgue per transformar-se més tard en organistes i, per què no?, en compositors, seguint l’estela dels grans organistes del segle XIX, entre els quals hem d’esmentar Mn. Jaume Alaquer i Mn. Benet Andreu, i, ja dins el segle XX, els també preveres Mn. Damià Andreu i Mn. Gabriel Salord. Entrat el segle XXI, podem ressaltar la figura del jove organista Tomé Olives.

Tanmateix, per potenciar els estudis d’orgue ens feia falta un instrument adequat que estigués a l’abast dels professors i dels alumnes, ubicat en unes dependències que en facilitessin l’ús. És per això que una sèrie de persones que estimen la música i, especialment, aquest gran instrument que el rector Alenyar va regalar als maonesos, van fer construir un nou orgue de més petites dimensions amb motiu del bicentenari de l’orgue de Santa Maria. Aquest nou orgue és certament més petit –i també més petit que l’antic orgue del Carme- però és alhora un instrument molt complet, amb dos teclats i pedaler, que disposa d’Orgue Major (dit també Orgue de taula), de Positiu (dit també Orgue d’arca), de Pedal, i d’acoblaments entre l’Orgue d’arca i l’Orgue Major i entre l’Orgue d’arca i el Pedaler. Té un total aproximat d’uns 500 tubs.

Encarregat a l’orguener barceloní Joan Carles Castro, una de les principals característiques d’aquest orgue és que disposa d’una registració que permet tenir separats els registres principals ubicats a l’Orgue de taula a diferència dels tapats i nasards a l’orgue d’arca.

Però on radica la peculiaritat d’aquest instrument és en la possibilitat de separar l’Orgue Major del Positiu convertint-se en dos orgues independents entre ells mateixos i la tarima on esta ubicada tota la formació. El moble esta proveït d’uns tancaments en les seves quatre façanes amb uns dispositius que permeten graduar la projecció del so a l’orientació que vulgui l’organista, pel faldó, pels costats o per darrere de l’orgue. Per afavorir l’acompanyament de música antiga l’orguener ha creat un dispositiu transpositor que permet obtenir dues tessitures en el seu repartiment de l’afinació: 440 Hz. o 415Hz.

Tenim, per tant, un orgue que no serveix tan sols per a fer-hi concerts, sinó també –i especialment- perquè els joves que sentin una especial vocació per dur a terme els estudis d’orgue, puguin disposar d’un instrument a l’abast que reuneixi totes les característiques bàsiques per a aquest propòsit.

La idea primigènia dels promotors va ser que l’instrument fos transportable (encara que no és fàcil de traslladar íntegrament -ho és més transportar només l’Orgue d’arca-), i que es posés al servei del Conservatori de Música. Per això mateix, els seus responsables van decidir, d’acord amb l’orguener constructor, que l’orgue s’estructurés pensant bàsicament en la pedagogia. Aquest va ser el motiu perquè s’iniciés un diàleg amb les autoritats educatives de la CAIB per tal de posar el nou instrument al servei del Conservatori i dels menorquins que volguessin cursar estudis d’orgue. Tanmateix, davant el retard en la construcció de la nova seu, i atès el desconeixement que tenim de si el nou edifici disposarà finalment d’unes instal·lacions adequades per ubicar aquest instrument, els promotors del nou orgue han decidit que, mentrestant, seria útil situar-lo en un lloc on, no sols pugui estar a disposició dels músics que decideixin especialitzar-se en aquest instrument –i aquest és el compromís que ha pres el rector de la parròquia- , sinó que pugui també coadjuvar al culte i a la litúrgia.

Atès que l’Església del Carme no disposava d’un orgue de tubs des de la malaurada desaparició de l’orgue de Ludwig Scherrer, i atesa també la voluntat del rector de posar l’orgue a disposició de tots els qui, seriosament, vulguin estudiar, s’ha cregut que era el lloc més adequat per ubicar-lo, amb l’esperança que, no sols servirà d’al·licient als joves que estimen la música, sinó que dignificarà les celebracions religioses que es duguin a terme en aquesta parròquia.

Advertisements

%d bloggers like this: