Des que ell o ella es dediquen a la política i ostenten un càrrec, els trobo a llocs on no els havia vist mai. De sobte m’hi topo a una conferència sobre literatura a l’Ateneu, i fins a concerts de Joventuts Musicals on s’interpreten peces de Beethoven o de Brams. L’altre dia, sense anar més lluny, me’ls vaig trobar, a ell o a ella, que es dediquen a la política, en una funció d’òpera de les que fan regularment els Amics de s’Òpera de Maó al Teatre Principal. En el cas dels concerts i de l’òpera, vaig deduir que ell o ella, que es dediquen a la política, seien en una butaca de les d’invitació, aquelles de cost zero, per entendre’ns. Però el més sorprenent no és això, que ho donem per suposat; és que, a ell o a ella, que es dediquen a la política, els he trobat fins i tot a la premsa local, signant un article (no setmanalment, que això no tenen temps de fer-ho, ell o ella, que es dediquen a la política) sinó, posem per cas, amb motiu del dia de la dona treballadora (això ella) o de la diada del treball (això ell).
Però el que més em sorprèn en el cas d’ell o d’ella, que es dediquen a la política, és que sempre que els trobo tenen un telèfon dels intel·ligents a la mà. Algun cop el duen clavat a l’orella, mentre escolten o parlen amb un interlocutor; però la major part de les vegades, ell o ella, que es dediquen a la política, estan consultant dades o enviant e-mails, o piulant al Twitter, o llegint WhatsApp, o bé consultant què els diuen els amics que tenen a Facebook. I això ho fan sovint al carrer, però també a les conferències, o durant els concerts, mentre escolten atentament Beethoven o Brams, posem per cas. I fins a l’òpera, quan el tenor i la soprano dialoguen acompanyats per l’orquestra un duo dels que fan escarrufar. “Per favor –recordo que vaig veure com, durant un concert, un afeccionat li deia, a ell o ella, que es dediquen a la política-, seria tan amable d’apagar el telèfon? Em distreu, sap?” I el va apagar. Però tot i així els admiro, a ell o ella que es dediquen a la política, perquè realment deu ser ben difícil escoltar un conferenciant que parla dels problemes macroeconòmics del país, o bé un concertista que interpreta Bach al piano, o una soprano que canta l’ O mio babbino caro, de Puccini, mentre segueixen llegint e-mails, o piulades del Twitter, o consulten al Facebook què diuen els amics. Però oblidava que, tant ell com ella, que es dediquen a la política, potser han de viure lligats a un telèfon perquè és aquest l’intel·ligent.
Josep Maria Quintana 
You must be logged in to post a comment.