PSOE i PP s’han posat d’acord per fer una reforma a la llei electoral. Amb aquesta pretenen endurir la defensa de l’estat davant dels terroristes i dels seus acòlits. Volen que no hi hagi cap escletxa per la qual es puguin esllavissar a les institucions municipals regidors ferits de nacionalisme no democràtic, que estiguin vinculats amb ETA o, si n’és el cas, amb altres organitzacions terroristes.
Puc donar per bo aquest objectiu, però no és aquesta la reforma que reclama la Llei electoral que, per cert, exigeix a crits un conjunt bàsic (i, per a mi, irrenunciable) de canvis, si no volem acabar enterrant la democràcia. La primera, i fonamental, que els càrrecs elegits per representació de la ciutadania (regidors, consellers electes, diputats als parlaments autonòmics i al Congrés i senadors) responguin fonamentalment davant dels seus electors i no –i exclusivament!- davant dels dirigents del partit que té el poder de fer les llistes electorals.
Mentre no trobem una fórmula que permeti un equilibri entre el poder dels partits (ço vol dir de les elits que els governen) i l’autonomia política dels càrrecs electes, tindrem uns dirigents mediocres i la democràcia estarà viciada. En canvi, si resolem aquest mancament, sanejarem un sistema polític -el democràtic-, pel han lluitat generacions d’espanyols que avui senten una gran decepció davant la realitat que els envolta.
Josep Maria Quintana 