Si en la doctrina de l’Església, hi ha vida des de la concepció i, per tant, qualsevol interrupció voluntària de l’embaràs comporta un crim (i, per tant, un pecat), trobo a faltar en les paraules del bisbe Martínez Camino una condemna a tots els polítics que, per activa o per passiva, han aprovat o consentit la Llei de Despenalització de l’Avortament que ha regit des de fa gairebé trenta anys.
Per què tant de silenci fins avui i tanta condemna a partir d’ara? És que l’ampliació dels casos i de les setmanes en què es pot decidir un avortament sense que aquest sigui penalitzat per la llei engrandeix la naturalesa de l’avortament? En tot cas n’ampliarà el seu abast (i potser d’això ens n’hàgim de lamentar els qui ens definim com a catòlics), però no estam realment davant d’un fet de naturalesa diversa.
És per això que no puc entendre que els bisbes intentin emmordassar el poder polític fent una mena de xantatge als seus fidels, els quals –això ja ho haurien de saber els bisbes- cada dia s’immuten menys davant la seva actuació. Els cristians no en fan més cas del que deparen als polítics, perquè saben que res no els treu el dret i el deure de decidir en consciència. Per tant, aquestes amenaces amb una excomunió de fet (encara que no sigui pròpiament la canònica), no aconseguiran sinó que la gent els bescanti dels seus interessos particulars, i no modificaran ni un àpex l’actuació dels diputats ni tampoc la decisió del Parlament d’un Estat, com el nostre, que és laic per definició.
D’altra banda, em fa la impressió que la jerarquia catòlica espanyola –si més no en el vessant del que n’és portaveu monsenyor Martínez Camino- cada dia que passa es mostra força més guardiana de la religió –una religió que voldria que regís la vida dels homes (fins en l’àmbit polític)-, que no pas testimoni de la fe de Jesucrist. I aquest és un cami que, no sols em sembla equivocat, sinó també inútil.
Josep Maria Quintana 