Aquests dies, mentre una part del món vetlla per la pau, les imatges feridores dels atacs israelians a Gaza ens deixen sense alè. Mort, destrucció i sofriment s’abat sobre un territori d’unes dimensions inferiors a la de Menorca i poblat amb més d’un milió d’habitants que emparen les bombes amb hospitals sense medicaments, sense sang i amb instal·lacions precàries o destruïdes.
No seré jo qui oblidi la irresponsabilitat de Hamas, que va trencar la treva llançant un plugim bombes de morter, algunes fetes a casa i d’altres adquirides en el mercat internacional d’armes, que no auguraven res de bo. I la insensatesa no pot sinó despertar més insensatesa encara.
De fet, Israel acaba de tancar provisionalment Cisjordània i sembla que es disposa a fer un atac per terra contra Gaza, decidida a destruir Hamas fins allí on li sigui possible. D’entrada, els bombardeigs no han fet sinó preparar el terreny per a una ofensiva gran i definitiva (si és que potser definitiva la desaparició de Hamas).
El que es fa difícil d’entendre és la insensibilitat de les autoritats israelianes davant el desastre. Ahir, clamaven al cel les declaracions que feina la ministra d’afers exteriors –i candidata a la presidència del govern-, Tzipi Livni, en què negava que a Gaza hi hagués un problema humanitari. Per això no contemplava la possibilitat d’una treva de 48, en els termes que havia demanat la Unió Europea.
Resoldrà alguna cosa Sarkozy amb el viatge que ha programat a El Cairo, Ramala, Jerusalem, Damasc y Beirut?
Josep Maria Quintana 