Mentre Unió Mallorquina separa el diputat Vicens de les seves files, un cop aquest queda a disposició del Tribunal Superior de Justícia, i es queda amb dos diputats al Parlament (fet que els obligarà a desfer el grup parlamentari, si és que no ho tinc malentès), ens trobem amb una notícia menor, aquest cop a Catalunya, que fa referència al president del Parlament d’aquella comunitat autònoma, Ernest Benach, que la setmana passada es féu instal·lar un televisor i una taula en el seu Audi A-8.
Jordi Juan, analitza tangencialment això en un interessant punt de vista i diu a La Vanguardia:
“Ernest Benach acaba de cancelar un viaje que tenía previsto realizar en breves semanas a Australia invitado por el Parlamento regional de Nueva Gales del Sur. Los diez días de viaje y estancia en Sydney no es ninguna ilegalidad, pero Benach entiende ahora que esta excursión no le ayudará a mejorar su imagen pública, bastante maltrecha después de conocerse que se había gastado 9.276 euros del presupuesto público en añadir un televisor, un reposapiés y una mesa de madera en su nuevo Audi A-8. Si esta noticia no hubiera saltado a la opinión pública, no tengan ninguna duda que Benach y otros miembros de la Mesa del Parlament se habrían ido a Australia.”
Si Jordi Juan té raó, que penso que en té, això vol dir que, en molts casos, els polítics no prenen les decisions moguts per una reflexió crítica personal, sinó pensant en com repercutiran en l’opinió pública. Probablement Benach no s’hauria d’haver demanat com repercutiria aquest viatge en la seva imatge pública sinó si tenia cap sentit anar a Austràlia a fer deu dies a càrrec del pressupost. Justificava la relació cost/profit un tan llarg viatge? És lícit als polítics fer qualsevol tipus de despesa relacionada amb el càrrec que ocupen?
El drama, però, no és que Benach hagués projectat un viatge que probablement no era gens necessari per al país, sinó que hagi decidit suspendre’l en veure que això perjudicaria la seva imatge per culpa de l’actuació indiscreta d’un periodista que ens va fer saber que havia provocat una depesa de gairebé 10.000 euros per “tunear” el seu automòbil oficial.
Un cop més, el que és adjectiu es torna substantiu. I això és la llàstima.
Josep Maria Quintana 