Si la bona notícia és que els dos grans partits majoritaris han pactat la composició del nou Consell General del Poder Judicial, la dolenta és que (com era previsible) han seguit optant pel sistema de politització d’aquest òrgan que té per objecte l’administració de l’Administració de Justícia.
Jo puc estar una mica d’acord amb Alonso que aquest no és un òrgan judicial sinó polític, en el sentit que no és cap tribunal sinó que s’encarrega de vetllar pel bon funcionament de l’Administració de Justícia, però no oblidem que el seu president serà també president del Tribunal Suprem, per això em resulta difícil no veure en la decisió presa un intent de seguir amb el sistema de control de la justícia pel parlament o, el que és encara pitjor, per la cúpula dels partits polítics. D’altra banda, el fet que cap membre de la judicatura que no estigui adscrit a alguna de les associacions professionals existents (totes elles polititzades) hagi entrat a formar part d’aquest òrgan superior, ens demostra fins a quin punt s’ha cercat la politització del Consell. En definitiva, que cal estar adscrit perquè (els teus) et tinguin en compte.
La novetat d’aquest Consell és que, per primer cop, s’ha donat entrada a representants dels partits nacionalistes. Margarita Uria, exdiputata del PNB, ha estat presentada pels nacionalistes bascos, i Ramon Camp (exdiputat de CiU) ho ha estat per Convergència. Aquest darrer (que he tingut ocasió de conèixer) fa política de partit des de fa trenta anys i ha ocupat tota mena de càrrecs públics. Dubto molt que se li pugui atribuir cap mèrit com a jurista. Però és que realment importava no era la categoria jurídica dels membres elegits (la majoria dels quals certament en tenen), sinó la seva adscripció ideològica, per tal de convertir aquest òrgan en un alter ego del parlament espanyol. I valga’m déu que s’ha aconseguit!
Josep Maria Quintana 