Mallorca

by

Em va agradar poder assistir al concert de l’Orquestra Illa de Menorca i del guitarrista David Russell al festival de Pollença. El mateix concert l’havien fet a Ciutadella i a Maó, però aquest cop vaig traslladar-me a Mallorca on la família Mascaró celebrava els noranta anys de la seva fàbrica de calçat que, sota el nom de “Jaime Mascaró”, ha obert la finestra de la indústria de Menorca a tot el món.

Em va agradar molt escoltar aquell concert en el claustre de Sant Domingo, seu del festival pollencí des de fa 46 anys. De fet, un dels més antics dels que es fan a les nostres illes, que dirigeix des d’aquest any el gran baríton menorquí Joan Pons.

Vaig gaudir amb la Simfonia Heroica de Beethoven, una partitura compromesa que va sonar francament bé. A més, la il·lusió que descobries en aquells músics de la jove orquestra menorquina se t’encomanava i et va fer gaudir des del primer fins a l’últim compàs.

L’endemà va ser un dia esplèndid de lleure a la finca d’un amic a la vora de Petra. Penso que és una de les finques més belles d’aquells encontorns, amb el camp ocre tot plantat d’una arbreda diversa, que va des del pi al lledoner, passant per les alzines i les oliveres. I amb uns jardins d’estil àrab pels quals l’aigua sempre corre i deixa el seu bleix esmorteït i vivificant.

En havent dinat, seure en uns balancins sota la porxada, amb l’embigat pintat de blauet, que contrastava amb el blanc dels quints que cobrien el sostre i amb l’ocre grogós de les parets, va ser un plaer dels que avui no sabem assaborir, mirant un cel net de núvols i les muntanyes de la serra que ens envoltava. Mallorca, la Mallorca interior continua essent un edèn, on un s’imagina que don Toni ha de sortir a seure al costat de dona Maria Antònia, i fins ha d’acceptar més tard de cremar a l’escalfapanxes de la sala els llibres impietosos i volterians per fer-la contenta, mentre un jove mossèn cerca l’ombra d’un estudi enretirat per escriure amb tot el dolor de l’ànima allò que ha vist d’un paradís que és a punt de desaparèixer per sempre més.


A %d bloguers els agrada això: