Aquesta és la realitat a la qual ara els georgians hauran de fer front: que els russos restaran al seu país i que serà molt difícil fer-los fora. I ho dic perquè l’acord aprovat ahir no ofereix una mateixa lectura per a Moscou que per a Washington, ja que, després de signar el text, el president Dmitri Medvedev, i el cap de la diplomàcia russa Sergei Lavrov, van assegurar que aplicaran “escrupolosament” els compromisos contrets. Però un dels principals punts de l’acord –la retirada de les tropes russes- és ja objecte de controvèrsia. El cap de la diplomàcia russa, Serguei Lavrov, vaig precisar que les forces russes romandran a Geòrgia “el temps que sigui necessari” i es retiraran a mesura que es vagin establint els contingents de manteniment de la pau previstos. A més, va indicar que Moscou aviat iniciarà consultes amb les Nacions Unides i la OSCE amb la finalitat d’augmentar el nombre d’observadors internacionals, inclosos els militars, a Osètia del Sud. El pla de pau preveu el retorn a Rússia de forces addicionals que Moscou ha engegat contra l’exèrcit georgià. No obstant això, el periòdic rus Kommersant deia ahir, segons explicava el corresponsal de Le Figaro, que el text permet la continuïtat de “les forces russes de manteniment de la pau” a Osètia del Sud i els concedeix el mateix dret a adoptar “mesures de seguretat addicionals” dintre d’un radi de 10 km a l’interior del territori de Geòrgia. Informació que ha estat confirmada per una carta del President francès Nicolas Sarkozy.
Segons aquest document, les tropes russes podran ser en “una zona amb una profunditat d’uns pocs quilòmetres de la frontera administrativa entre Osètia del Sud i la resta de Geòrgia, de manera que no afecti a cap centre urbà important, i en particular, la vila de Gori”, diu el document signat per Sarkozy i datat el 14 d’agost. Aquestes mesures “adoptaran la forma de patrulles que estaran formades per les forces russes de manteniment de la pau autoritzades pels acords existents, mentre que les altres tropes russes es retiraran a les posicions anteriors” a les hostilitats.
Londres i Washington han demanat, però, a Rússia que es retiri de Geòrgia com més aviat millor. “Ara és el moment que Rússia compleixi l’acord i retiri les seves tropes”, ha declarat el president George Bush, el qual ha argumentat que l’acord ha estat “una font d’esperança”. I ha dit també que els territoris de Abjàsia i Osètia del Sud han de continuar formant part de Geòrgia. “No hi ha discussió possible sobre el tema”, va afegir. Condoleezza Rize ha estat més radical i ha afirmat que les forces russes han d’ “iniciar els tràmits per retirar-se ràpidament de Geòrgia.
Però si seguim de prop el que expliquen els observadors que són allí i actuen sobre el terreny, la veritat és que la situació segueix essent confusa i que les tropes russes sembla que mantenen les seves posicions en el territori georgià. Escrivia el corresponsal de l’agència Reuter que la carretera que va de Tiflis a Gori, de la qual les forces russes havien pres posició, es va obrir al tràfic ahir, però que alguns soldats russos cavaven trinxeres en les voreres d’aquesta via prop de Igoïeti. I que molts moviments de tancs i de vehicles blindats d’infanteria s’han vist a uns 30 quilòmetres de Tiflis. I si hem de creure les informacions que venen del costat georgià, no sembla qui hagi cap senyal d’una sortida de les tropes russes. “Els russos segueixen. Ells no tenien intenció d’abandonar”, va dir Shota Outiachvili, portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors de Geòrgia. Segons l’ambaixador de França a Geòrgia, Eric Fournier, la situació humanitària a Gori, que va poder visitar, és “absolutament dramàtica”. “El governador de Gori ha fet cridades en recerca d’ajut.
Els morts es compten per milers i la gent no té res per endur-se a la boca.
I això és Europa, amics!
Josep Maria Quintana 