Fa uns dies vaig lloar unes declaracions d’aquesta senyora que, als 44 anys, acaba de ser designada secretaria general del PP i que, se suposa, serà ratificada en el congrés del partit. Eren unes declaracions que reflectien una mentalitat de dreta oberta i dialogant i que, al meu entendre, eren assumibles d’un cap a l’altre, cosa que no podria dir de les que, al llarg de quatre anys, ha pronunciat el senyor Acebes.
D’altra banda, que una dona que és professionalment advocadessa de l’estat, que està divorciada, que ha estat mare de família per inseminació in vitro i que es declara catòlica practicant sigui elegida secretaria general del PP, em sembla un pas endavant que no hauria cregut que fos possible només un any enrere.
Amb això no vull dir que ser divorciada i mare per inseminació sigui més bo o comporti un plus respecte de les dones que estan casades i que tenen fills amb el seu marit. Simplement vol dir que el respecte i la tolerància comencen a ser possibles dins el PP, i que les tesis dels cardenals espanyols que amb tant mala fortuna governen l’Església comencen a ser abandonades fins i tot per la dreta que els ha estat més sequaç. I això ho considero una bona notícia. Una magnífica notícia per al país.