Davant la decisió del Tribunal Constitucional de Turquia de declarar contrària a la Constitució i, per tant, com a no existent, la llei del parlament turc que permetia a les dones dur el vel a la Universitat, el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, qüestionà ahir aquesta decisió dient que “el poder legislatiu pertany únicament a l’Assemblea nacional. Ningú no pot retirar-li aquest poder i posar-se en el lloc dels legisladors”.
Sense entrar en el fons de la qüestió –em refereixo a la del vel -, l’actitud d’Erdogan m’ha recordat molt la del president basc Ibarretxe quan afirma que no es pot anar contra una decisió presa democràticament pels representants dels bascos (i basques). També em recorda els arguments de certs partits catalans quan afirmen que no té cap sentit que el Tribunal Constitucional pugui tornar enrere un Estatut (o determinats aspectes d’aquest) que ha estat aprovat pel parlament català i, a més, ratificat en referèndum.
Tots aquests arguments –els d’Erdogan, el d’Ibarretxe i els d’alguns parlamentaris catalans- tendeixen a confondre el ciutadà posant èmfasi en aquella frase lapidària que diu que “el parlament és sobirà”. Això no és cert en un sistema constitucional presidit per l’estat de dret. Qui és sobirà –a Espanya- és el poble espanyol, que exerceix aquesta sobirania a través dels diversos òrgans constitucionals. Entre aquests, els parlaments, òbviament, que encarnen el poder legislatiu i, en aquest sentit, poden decidir el que creuen convenient (per exemple treure la prohibició de dur el vel, o bé fer un referèndum per demanar l’autodeterminació). Però sempre hi ha la possibilitat que aquesta decisió autònoma (però no sobirana) sigui contrària als principis que regeixen la convivència política del país, que recull la Constitució, i és al Tribunal Constitucional a qui correspon dirimir la constitucionalitat de les lleis. Ens agradi o no. Fins i tot això en un estat com l’espanyol on el Tribunal Constitucional ha perdut tot el prestigi i ha mostrat en aquests darrers anys un comportament calamitós.
Josep Maria Quintana 