El culebrot San Gil

by

Parlava en el meu anterior comentari de Maria San Gil com a “referència moral”. Vista ara la seva actuació, penso que més aviat és una “referència política” de la discrepància ideològica i de la lluita per al poder que es viu dins el PP. Estem, doncs, davant un culebrot que tan sols acaba de començar.

Quan ella va dir que havia sortit de la ponència per discrepàncies en “qüestions fonamentals”, els qui l’escoltàvem teníem dret a saber quines eren aquestes. Unes hores després, la senyora Sánchez Camacho i el senyor Soria, que eren els seus companys de ponència, asseguraven que s’hi havien inclòs totes les exigències de la senyora San Gil.

Què passa doncs? Escoltant la roda de premsa que va donar ahir la líder basca (on va parlar de l’assassinat del guàrdia civil uns minuts i tota l’estona següent de les discrepàncies), és evident que no va ser capaç d’esmentar-ne cap. En què discrepa, doncs, la senyora San Gil? Quines són les diferències en qüestions fonamentals? Simplement va dir que se sentia traïda, enganyada i que havia perdut la confiança en Mariano Rajoy. Però no va poder explicar per què.

Res d’això és objectiu, es tracta, doncs, de raons subjectives, de raons afectives. Res, doncs, que pugui resoldre amb arguments racionals. Perquè contra els sentiments no hi valen arguments, ja que ens movem en un altre pla que el de la teoria política.

De tota manera, si és cert que la senyora San Gil ha aconseguit plasmar en el document d’estratègia política tots els seus plantejaments i, després, fa l’espantada que ha fet, pobre Rajoy!, perquè es trobarà que la ponència no representa el seu pensament (sinó el de la dreta radical i irreductible) i, alhora, aquesta intentarà desbancar-lo.

Advertisements

%d bloggers like this: