Els Albertos i Gescartera

by

Ahir, Josep Maria Brunet comentava a La Vanguardia una decisió judicial que, també a mi, m’ha deixat perplex. I no em refereixo al ja tristament famós “error” del jutge que no va fer complir la condemna del presumpte assassí de la filleta d’Huelva, sinó a la sentència del cas Gescartera. I sobretot, el que més sobta d’aquesta decisió judicial és el contrast que comporta amb la sentència també recent que ha deixat en llibertat els Albertos i els ha exonerat d’indemnitzar.

Diu Brunet: “El contrast entre l’ocorregut en el cas Gescartera i els Albertos és punyent. Malgrat haver estat condemnats per un delicte d’estafa, la justícia ha deixat nets als empresaris Alberto Cortina i Alberto Alcocer, els Albertos, perquè el Tribunal Constitucional (TC) ha estimat que el seu engany havia prescrit, i ningú els ha obligat a rescabalar als perjudicats. No obstant això, a dos empleats de La Caixa se’ls imposen tres anys de presó per no haver desconfiat d’un client, Gescartera, que utilitzava la seva sucursal per moure importants sumes de diners. La conseqüència per a ells és la citada pena de presó, i per a l’entitat la fixació d’indemnitzacions per valor de 88 milions d’euros, xifra que multiplica per més de tres la inicialment sol·licitada per la fiscalia, encara que en les seves conclusions va considerar la possible responsabilitat per la suma total del frau.”

És molt probable que, malgrat tot, les comparacions no siguin possibles, atès que en un cas es tractava de decidir sobre la prescripció d’un delicte comès, i a l’altre es tractava de determinar la responsabilitat subsidiària d’una entitat bancària per una possible “culpa in vigilando”. Però tot i això, és evident que, tant en el cas de Gescartera com en el dels Albertos hi havia molta gents perjudicada per sengles delictes d’estafa.

Acceptant que la Justícia, al revés de Déu, de vegades escriu tort amb rengles drets, i comprenent els complexos mecanismes a què l’obliga el sistema intern a què respon, no hi ha dubte, sobretot per a profans, que es mal d’entendre que dues persones com els Albertos puguin eludir la responsabilitat pecuniària i les indemnitzacions per estafa, un cop el Tribunal Constitucional anul·là la sentència condemnatòria a més de tres anys de presó, al·legant la prescripció del delicte, mentre que, en el cas Gescartera, on el condemnat per estafa és Antonio Camacho, dos empleats de la Caixa hagin d’assumir condemnes de presó i l’entitat bancària hagi de se considerada com a responsable civil subsidiària.

Advertisements

%d bloggers like this: