Més enllà de quina sigui la meva opinió sobre com, de lege ferenda, s’han de poder autodeterminar els pobles, recordava ahir que no crec que trobem cap tractat internacional que accepti el dret de decidir unilateralment la independència d’un territori, com ha succeït a Kosovo. Això m’ho confirmava en un correu un professor titular de Dret Públic, el qual em diu:
Acabo de llegir el seu comentari sobre la independència de Kosovo, i com estudiós del Dret internacional voldria assenyalar que aquesta declaració d’independència és totalment contrària a la legalitat internacional. En aquest cas, s’ha violat el principi del respecte a la integritat territorial d’un Estat sobirà en relació al qual no juga la lliure determinació dels pobles, tal com està configurada en Dret internacional. Espanya fa bé a dir que no reconeixerà Estats constituïts en contra del Dret internacional. Altra cosa és que amb el temps i forçat per la realitat (i fora de campanya electoral) a Espanya no li quedi altra opció que reconèixer el nou Estat. Els països que han reconegut Kosovo ho fan violant el Dret internacional (per interessos estratègics com és el cas d’Estats Units) i establint un precedent força perillós i, crec jo, irresponsable, però això forma part del joc polític.
Em permeto enviar-li un article, al meu parer brillant, que acaba de publicar el Dr. Remiro Brotóns de la UAM sobre el tema i que, potser, és del seu interès.
Rebi una cordial salutació.
Per als meus lectors que hi tinguin interès, també jo els recomano l’article del Dr. Remiro Brotóns intitulat “Kosovo, Realismo y Legimimidad”.
Josep Maria Quintana 