Si el president Pujol va viure uns quants anys de les rendes de la independència d’Estònia, Letònia i Lituània, països als quals comparava (i és probable que amb coneixement de causa) a la seva estimada Catalunya, no ens hem d’estranyar que els nacionalistes bascos i els independentistes catalans celebressin ahir el pas que van a donar els kosovars. Joan Tardà assenyalava que Catalunya aspira també a la independència encara que va admetre que cada cas és distint. Des del PNB, les coses també es veien amb optimisme i es va assenyalar que, després de les eleccions, es presentarà una iniciativa en el Congrés per al reconeixement d’aquest nou país.
Les coses no es veuen així des del PSOE i, en concret, des del Govern espanyol. Encara que la independència unilateral de Kosovo sigui reconeguda per EE. UU. i pels principals països de la UE, el Govern d’Espanya justifica la seva posició contrària a la independència unilateral de Kosovo perquè, segons ell, no hi ha base legal ni precedents que una província d’un país pertanyent a l’ONU (Sèrbia) se separi sense acord, i sense que hagi obtingut primer una resolució favorable del Consell de Seguretat. A més, el Govern no vol que amb el pas del temps això es converteixi en un precedent legal.
El PP, que en això pensa exactament com el PSOE, es va sumar a aquesta postura i Gustavo de Arístegui va recordar que Kosovo no és una república de l’antiga Iugoslàvia, sinó una província Sèrbia. De tota manera, va admetre que si la majoria dels països europeus li donen suport, a la llarga s’haurà d’acceptar la nova situació.
La situació no és fàcil, i si bé ningú no preveu una resposta violenta, des de Sèrbia i des de Rússia aquesta independència pro albanesa no es pot acceptar. Cosa que també pensen els grecs (recordeu-vos de Macedònia) i tots aquells que s’ensumen situacions paral·leles a casa seva.
D’altra banda, les declaracions de Putin recordant que Kosovo pot ser demà Catalunya o el País Basc (no ho ha dit amb aquestes paraules, però certament volia dir això, encara que ell parlava més aviat en clau interna i pensava en Txetxènia) no podien sinó provocar un cert estupor en la nostra sempre “mudada” vicepresidenta De la Vega (per cert, quants diners es deu gastar aquesta dona cada dia amb vestits?), la qual, un cop ha acabat la darrera reunió del Consell de Ministres, ha dit que Espanya no és partidària de declaracions unilaterals d’independència.
Ens agradi o no, haurem d’observar molt de prop què passa durant els propers mesos a Kosovo, i com respon a aquesta declaració unilateral d’independència una Sèrbia que, sortosament per a tots els demòcrates proeuropeus, tindrà durant els propers anys un president com Boris Tadic, perquè si hagués vençut l’ultranacionalista pro rus Tomislav Nikolic, és molt probable que, avui, les campanes de Sèrbia toquessin a sometent.
Josep Maria Quintana 