Segueix la impostura dels bisbes. Zapatero recobra l’alè gràcies a ells

by

Quan les postures es radicalitzen, el debat hi perd, i també la veritat, perquè és molt difícil aproximar-s’hi sense un mínim de voluntat per escoltar l’altre.

Penso que això és el que està passant aquests dies en la confrontació que s’està produint entre els bisbes i el govern de Zapatero. Els primers s’han atrinxerat en una actitud fonamentalista que desconeixíem des de l’inici de la democràcia. I el govern, que ha vist la possibilitat d’assimilar davant l’opinió pública bisbes i populars, s’ha adonat que aquest era un filó que no podia deixar perdre per incitar la gent progressista a anar a votar i a fer-ho a favor de l’esquerra.

Els bisbes no han fet cap favor a Mariano Rajoy amb la seva nota de premsa, ans han tret del marasme un president Zapatero que estava tocat per la crisi econòmica, per l’error hugochavià dels quatre-cents euros i per la bufetada rebuda des de Londres, on va ser deixat de banda i oblidat pels representants del G-8. El que han aconseguit, doncs, Martínez Camino, Cañizares, Rouco i companyia ha estat enfortir Zapatero i debilitar Rajoy. Així doncs, potser l’esquerra els ho haurà d’agrair, encara que a mi em sembla que quan tothom perd el seny del diàleg i es prefereix declarar la guerra, ningú no surt guanyador de la batalla. A la fi hi perdem tots.

De tota manera, i si bé a mi no m’alegra el que està succeint, ni tampoc que Zapatero recobri l’alè gràcies a la ficada de pota dels bisbes, cal ser molt hipòcrita –i ara estic parlant de l’Església- per continuar mantenint sense rectificar la declaració que condemnava qualsevol mena de diàleg amb els terroristes.

En el comentari d’abans d’ahir, jo feia referència a la nota que publicava La Vanguardia respecte dels diàlegs sostinguts amb ETA per alguns bisbes durant els anys passats. Ahir diumenge, Enric Juliana ampliava la informació. Deia:

El Vaticano (…) nunca ha utilizado la Guardia Suiza como los españoles los tercios de Flandes. Hay en el Palacio Apostólico una visión georreligiosa del mundo y sus peligros; pero hay también una tradición diplomática caracterizada por la habilidad, el matiz, la inteligencia y la sutilidad. Ello explica que la Santa Sede nunca haya emitido un mensaje contrario a la negociación del Gobierno Zapatero con ETA.

Al contrario. La secretaría de Estado vaticana aceptó de facto que el obispo de San Sebastián, Juan María Uriarte, volviese a llevar a cabo una discreta pero tenaz labor de mediación con los terroristas; labor tutelada por Ricardo Blázquez, obispo de Bilbao y presidente de la Conferencia Episcopal española desde marzo del 2005.

Blázquez y Uriarte establecieron un sistema de comunicación directa y confidencial con la Santa Sede, que obviaba la nunciatura del Vaticano en Madrid y los círculos eclesiales de la capital, controlados por el cardenal Antonio María Rouco Varela, amigo personal del Papa Benedicto XVI. Pura sofisticación vaticana.

La Santa Sede ha tenido información constante y detallada de los contactos entre el Gobierno socialista y ETA, incluido el periodo posterior al atentado en la terminal 4 de Barajas y la huelga de hambre del etarra Juan Ignacio de Juana Chaos.

Com ens hem de sentir els catòlics davant tanta impostura?

Anuncis

%d bloggers like this: