Me’n vaig adonar fa uns dies en veure un reportatge per televisió: Hillary és la dona a batre! Hillary és l’enemiga de tots! Tots contra Hillary!
Jo no sé si això li complica la carrera o l’hi facilita, però del que no hi ha dubte és que l’era Hillary Clinton ha començat als Estats Units. Pocs dubtes hi ha que, fins al proper dia 3 de gener, al “caucus” de Iowa, l’espectre de Hillary Clinton serà present en tots els telediaris, les taules rodones i els debats que tinguin lloc en els Estats Units. Ella és avui la clau de totes les opinions polítiques, ja li siguin favorables o contràries, ja surtin dels demòcrates o dels republicans. L’odi que ella desperta, l’esperança que ella suscita, tot es farà present de manera quotidiana i posarà a prova la resistència del poble nord-americà.
Que Hillary s’hagi convertit en el blanc de les crítiques i de totes les mirades ha donat una mica de coratge als republicans, que se senten avui força descoratjats per la caiguda en picat del qui durant vuit anys ha estat el seu líder, George W. Bush. Avui, els republicans, ja sigui per boca de Rodulph Giuliani (el més ben col·locat) o de John McCain, de Mitt Rommey o de Fred Thompson, han dit a Hillary Clinton qualsevol cosa menys cara de rosa. L’han titllada de socialista (allí -com en boca de Zaplana- aquest adjectiu és gairebé un ultratge), també l’han tractada de malgastadora, o encara pitjor: de ser l’encarnació del progressisme. (Quin insult, Déu meu! Quin insult!)
Pel que fa als demòcrates, Barack Obama –el que li ve al darrere- ha dit que atacarà a fons la seva rival, cosa que fa que els presentadors de les cadenes televisives es freguin les mans, mentre que l’altre candidat d’aquest partit, John Edwards s’ha vist força a canviar la seva lluita contra la pobresa en una lluita contra Hillary Clinton.
Així doncs, Hillary és i serà fins a la seva nominació pel partit demòcrata el centre de totes les batalles, de tots els discursos, de tots els mítings. Ella, però –sens dubte la més gran des del meu punt de vista- no s’amoïna: “He afrontat nombrosos atacs aquests darrers quinze anys –ha declarat recentment. Però això no em destorba. Jo sé com protegir-me. Jo sobreviuré”.
Josep Maria Quintana 