Escoltar el que diuen els polítics en el calor dels mítings, encoratjats per una massa fidel que no espera sentir res d’intel·ligent sinó veure només com es dóna canya a l’adversari, resulta més aviat penós. Un exemple del que acabo de dir el tenim en el míting que protagonitzaren a Màlaga Rodríguez Zapatero i Magdalena Álvarez, que va de número u per aquella circumscripció electoral.
La ministra de Foment va dir que la consolava recordar “la campanya despietada” que va sofrir Indalecio Prieto per part de la dreta espanyola (durant la Segona República), alhora que garantia que, si bé ella no estava a la seva alçada política (la de Prieto), sí que tenia la força de voluntat i la fermesa de tots els socialistes. “Antes partia que doblá”, emfatitzà la dona amb accent malagueny. Expressió que provocà el deliri dels assistents a l’acte.
El discurs de la ministra i candidata en realitat no té pèrdua perquè, un cop ja llançada, va recordar com la dreta es reia d’Indalecio Prieto, digués el que digués. “Tot el que feia l’hi criticava per tirar-ho baix” –digué la ministra-. I això “perquè no volia que Espanya prosperés. Igual que ara”.
I com per reblar el seu discurs, la titular de Foment decidí recordar “amb la R de Rajoy i de Rato” a “dos rácanos” –sí, amic lector, aquestes foren les seves paraules (això perquè nosaltres critiquem després a Hugo Chávez)-. I acabà dient que ella ha estat una ministra amb “la memòria suficient com per dur tot el que es va oblidar el PP”.
No cal que segueixi, amic lector, perquè suposo que a vostè, com a mi, aquesta mena de discurs –que és qualsevol cosa menys un discurs intel·ligent- em fa nàusees. A més, si no vaig equivocat, el passat divendres, el Parlament de Catalunya va aprovar una moció demanant la dimissió de Magdalena Álvarez com a ministra de Foment. Tot plegat una bestiesa, o un brindis al sol, com diuen avui. Però el fet és que votaven aquesta sol·licitud de dimissió, no només els parlamentaris que pertanyien a partits de centre o de dreta, també la demanaven els d’Esquerra Republicana de Catalunya i d’Iniciativa-Verds (coalició formada per comunistes i ecologistes).
Per tant, que els socialistes es desenganyin. A Magdalena Álvarez ningú no li té mania. Simplement se la critica perquè com a ministra ha estat un nyap.