El portaveu del PP per a qüestions relatives a la política exterior, el diplomàtic Gustavo de Arístegui, va fer el passat dissabte una defensa numantina del Rei seguida d’un atac directe a la jugular del president veneçolà Hugo Chávez. Li va dir que és ell i no el Rei “quien tiene que pedir perdón por haber sido tan grosero interrumpiendo la sesión de clausura de la pasada Cumbre Iberoamericana”. Després afegí: “Si Chávez fuera un dirigente prudente y no histriónico, y si fuera cierto que el Rey de España se hubiese extralimitado, podría pedir perdón, pero no es cierto ni lo uno ni lo otro.”
Tot i que les intencions d’Arístegui són lloables –tancar files entorn del monarca espanyol-, penso que, davant l’allau de declaracions que està produint el president veneçolà, i tenint en compte les conseqüències –totes dolentes per a nosaltres- que pot produir aquesta estratègia de “acoso y derribo” que du a terme, penso que el diplomàtic espanyol hauria estat força més prudent si s’hagués mantingut en silenci.
Que el primer a equivocar-se, que el primer a ser malcriat –i de veres!- fou Hugo Chávez, això ho sabem tots. No és acceptable que fes el que va fer, ni que digués el que va dir. Com no ho és tampoc que la presidenta Bachelet no exercís la seva autoritat tallant el bocamoll de Chávez. Però, tot i això, també és cert que el Rei va equivocar-se (cosa estranya en un home de tanta experiència), i voler amagar aquest error és voler disfressar la realitat.
A més, el diplomàtic Arístegui hauria de saber que mentre a Hugo Chávez, que ha optat pel populisme i per la demagògia, el fet de crear un enemic fictici com el Rei li va de perles, perquè el pot titllar de “colonialista”, o de “representante de la oligarquía que degollaba a los indígenas” (que fins això ha arribat a dir), a nosaltres els espanyols, en res no ens beneficia afuar les ires d’aquest estrafolari president sud-americà. Ben al contrari, hauríem de fer tot el possible per temperar les actuacions d’aquest magnat del petroli que actua com un oligarca, tot i que (convé que no ho oblidem) ha estat elegit.
D’altra banda, jo seria més prudent a l’hora d’avaluar l’actuació espanyola l’any 2002, durant els dos dies en què un cop d’estat fallit va intentar derrocar Hugo Chávez. Si més no, cal recordar el comunicat que, per aquells dies, va fer el govern de José María Aznar, juntament amb el govern dels Estats Units, en el qual es reconeixia el govern colpista del president de Fedecamaras, Pedro Carmona, el principal responsable de la vaga general.
En definitiva, que Arístegui i jo podem estar d’acord a l’hora d’aplicar qualificatius a Huguo Chávez, però jo seria força més caut del que ell ha estat en fer aquestes declaracions. Si volem defensar el Rei de la seva indubtable esllavissada, val més que ens posem al seu costat i que guardem un silenci prudent.
Josep Maria Quintana 