La decisió del Govern de recusar dos magistrats (dels dits conservadors) del Tribunal Constitucional per recuperar el poder de decisió en aquest alt òrgan jurisdiccional és una conseqüència lògica en el procés degeneratiu que afecta a aquesta alta magistratura del país.
El fonament de la justícia –i també de la justícia constitucional- és la seva independència del poder polític (allò de la separació de poders) i la seva imparcialitat. Tanmateix, cada dia que passa, sembla que aquests principis són oblidats, escarnits, rebregats i trepitjats per uns polítics que, mitjançant un sistema d’elecció dels magistrats que els permet de ficar-hi cullerada, estan a punt de fer saltar en mil bocins el mecanisme clau de l’estat de dret.
Avui, més enllà del que pugui fer el tribunal, tots tenim la convicció (i molt em temo que fonamentada) que, segons quina sigui la seva composició, tal serà la sentència. Basta obrir el diari, i ja no es parla de “magistrats”, sinó de “magistrats conservadors” i de “magistrats progressistes”. Estem –si el que intuïm és cert- en mans d’unes persones que no cerquen d’administrar justícia (en aquest cas la justícia constitucional), sinó de resoldre els litigis a partir de les seves conviccions polítiques.
Alfonso Guerra, que fa ja molts anys predicava la mort de Montesquieu (el pare de la separació de poders), pot veure confirmada la seva teoria només mirant el nostre Tribunal Constitucional. I si aquest deixa de ser el que d’ell reclama la Constitució –el garant de les llibertats i de l’equilibri de poders-, aleshores la seguretat jurídica d’aquest país s’envà en orris i s’esberla tot l’edifici jurídico-constitucional.
Penso que som molts els ciutadans que contemplem aquest panorama amb preocupació. I això ens exaspera. Però ens sentim impotents davant una classe política que, dia rere dia, arramba amb els principis de l’estat de dret que tant ens va costar aconseguir. I sense estat de dret no hi ha democràcia. És la llei de la selva on decideix el més fort.
Josep Maria Quintana 