En tornant de Frankfurt em trobo amb un correu d’uns amics que s’han instal·lat recentment a l’Equador on duen a terme tasques de cooperació. En aquest fan unes remarques ben cordials al meu comentari del passat dia 7 d’octubre intitulat “CORREA”, en el qual jo expressava les meves inquietuds per com evoluciona la política d’aquell país a partir de la victòria del president Rafael Correa.
Considero la seva opinió molt valuosa i és probable que el seu comentari sigui més encertat que el meu, d’ací que publico la seva carta íntegra perquè els meus lectors puguin tenir una visió més àmplia de la realitat d’aquell país i del seu futur polític.
Benvolgut Josep Mª Quintana:
M’ha cridat l’atenció els teus comentaris sobre els resultats electorals a Equador, donat que fa un mes ens vam instal·lar a aquest país andí tenim una visió ben diferent a la que exposes al teu comentari d’opinió.
Estic completament d’acord amb el que dius al final, res del que anuncies s’ha produït encara, per la qual cosa queda un temps per veure com evoluciona aquesta nova etapa política que va encetar l’Equador amb l’elecció de Correa i també comparteixo el desig de que no s’instauri un govern “chavista”.
Alianza País contínuament s’està desmarcant de Veneçuela i Bolívia; els motius son clars, els orígens son totalment distints: Chávez és un militar (amb història colpista) que finalment va aconseguir arribar al poder i que, gràcies al control del petroli, ha instaurat un règim que està provocant l’exili d’empresaris i professionals i que te el suport de les capes populars al rebre un mínim de salut i accés a productes bàsics de consum (no cal comentar les febleses d’aquest règim i l’inquietant futur…). L’Evo és el representant del moviment indígena (a Bolívia els indígenes son la majoria, a Equador representen un 25% de la població) i ha provocat una fractura interna i un bloqueig institucional que fa que la situació estigui estancada.
Correa és un economista format als USA i a Europa (va estudiar a Bélgica d’on és la seva dona) i es el cap d’un moviment sorgit de la desconfiança en un sistema polític pensat per a crear una situació permanent de desgovern que beneficia als grans interessos de l’oligarquia local que controla el sector primari (plàtan, flors, “camarón”,…), la banca i els mitjans de comunicació (Equador no te pràcticament indústria), en una situació de “segrest” social que fa impossible que el país evolucioni.
Equador, amb la dolarització de l’any 2000, va perdre 8.000 milions de dòlars, i va provocar un exili de 3.000.000 milions de persones que van sortir a guanyar-se el pa a l’estranger. Aquesta situació és, en aquest moment, una gran esperança per al país, ara les remeses dels immigrants son el segon ingrés de l’economia (després del petroli, que serveix per a pagar la servitud del deute extern) i que per primera vegada està en mans de la gent, de la gran massa de la població. Aquesta democratització econòmica (recursos i aprenentatges de noves formes de fer i organitzar-se) ha empès aquest canvi polític.
El moviment (està pendent si es converteix, o no, en partit polític) està integrat, bàsicament, per persones que provenen del moviment social progressista, molts d’ells ben coneguts i amb una impecable trajectòria personal i professional. No és un moviment visionari amb un cabdill que vol dur la revolució.
Evidentment una societat no canvia per els resultats d’unes eleccions i seria ingenu pensar que el camí ja s’ha recorregut i que l’Equador compta amb una societat madura, no es així, sols al present curs, segons dades oficials, hi ha mes de 300.000 fillets sense escolaritzar, queda molt per fer.
Per acabar sols cinc cèntims del “Palau” que es construeix Correa: és el que me va sorprendre mes del teu article, i donat que no hi ha oposició a la premsa –que fa befa contínua del seu president- he demanat de que anava el projecte:
Montecristi és la ciutat natal de Eloy Alfaro, primer president lliberal de la república a finals del segle XIX, és un heroi nacional i es construeix un “mausoleu” amb unes instal·lacions que inicialment acolliran l’Assemblea Constituient però que volen ser un “Centre de Convencions”. Montecristi es una població de la província de Manabí (una de les mes pobres) però que te una costa molt atractiva i que vol ser desenvolupada turísticament. A prop de Montecristi hi ha la base militar de Manta, amb un important aeroport i port per a les forces nordamericanes que l’empren com a avituallament per a bastir el “Pla Colombia”; el Govern de Correa ja ha anunciat que la base torna a l’Equador (el conveni acaba en pocs anys) i es preveu que aquesta important infraestructura militar tingui un ús civil al servei del desenvolupament de la zona. Per les seves dimensions i biodiversitat l’Equador podria convertir-se en la “Costa Rica” de Sud-Amèrica, el turisme és un sector estratègic empès per l’actual govern.
Ja saps, a Quito tens casa, si vols tastar de prop els esdeveniments et convidem a passar uns dies amb nosaltres. Ben cordialment
Josep Maria Quintana 