“Jo faig una crida a tots els Estats per reunir-se i fundar un nou ordre mundial del segle XXI” ha dit Nicolas Sarkozy davant a l’assembla general de l’ONU. Ha afegit alhora que “no hi haurà pau al món si França dóna proves de feblesa davant la proliferació d’armes nuclears”. I referint-se a l’Iran ha declarat que aquest estat “té dret a l’energia nuclear civil”, mentre precisava que “si deixéssim que l’Iran es dotés de l’arma nuclear, faríem córrer un risc inacceptable a la regió i al món”.
Aquest nou líder mundial –que vol ser-ho- no ha dubtat d’adreçar-se “a la consciència de tots els qui tenen una responsabilitat en la direcció dels afers del món, perquè si nosaltres no ho fem pas, un dia els pobres es revoltaran”.
I em demano: què mou Sarkozy, el pragmatisme o convenciment? No ho sé, probablement les dues coses, potser per això no s’ha tallat a l’hora de fustigar un determinat capitalisme financer (“mai no hi ha hagut tanta renda al món”, ha dit) alhora que feia una crida a la “moralització” dels afers, però també a un “més just repartiment dels beneficis”.
El president francès acabà el seu discurs reclamant un “new deal ecològic i econòmic” fonamentat sobre “la idea que els béns comuns de la humanitat han de basar-se en la responsabilitat de tots els homes”.
Res a dir. Només cal seguir atent.
Josep Maria Quintana 