La monarquia reproductora

by

El segrest de la revista El Jueves m’ha fet retrocedir a la joventut. Mai no ho agrairé prou al fiscal, senyor Conde Pumpido, i al jutge Del Olmo. Em semblava que era a la universitat amb els meus companys i amb ells conspirava contra el franquisme, que és quan els de la meva generació ens m’hem sentit més a gust. Perquè érem joves, perquè sabíem que fèiem una cosa que valia la pena, perquè la conspiració comportava un cert risc (que la feia atractiva) i, a més, perquè confiàvem que arribaria un món governat per demòcrates que ens farien tocar el cel (terrenal) amb els dits.

D’altra banda, el segrest ha aconseguit el mateix que aconseguia fa quaranta anys: promocionar de manera exponencial la notícia segrestada. De fet, jo mai no llegeixo El Jueves, i ara fins La Vanguardia m’ha fet arribar la caricatura. Això indica que alguna cosa falla en el sistema judicial espanyol, quan ha d’acudir a mètodes tan ancestrals, anacrònics i inútils. I el que ja no té perdó de Déu (ja està bé que els jutges siguin una mica “carques”, però que, com a mínim, no demostrin que la tècnica no ha arribat als jutjats) és que Del Olmo hagi demanat a la revista el “motlle” del dibuix, com si encara els diaris s’imprimissin com fa quaranta anys! Visca les linotípies!

He llegit molts comentaris (tots força jocosos) sobre la caricatura. El més divertit al meu entendre és el de Toni Soler a La Vanguardia. Diu: “En los tiempos que corren, dicha caricatura puede resultar chabacana, pero no escandalosa. Pero lo relevante no es eso, sino que es divertida, porque sitúa al Real Miembro en el epicentro de un tema de alcance ciudadano: las ayudas gubernamentales a la natalidad. Claro, salen los príncipes en pelota picada, ¡haciéndolo!… pero ¿en qué consiste, si no, la monarquía? ¿Dónde, sino en la cama, discurre su auténtico significado? La monarquía es una cadena genética de privilegios, así que es muy difícil parodiarla sin hacer referencia a la –digámosle, pudorosamente- cuestión reproductora.”

I una altra cosa per acabar el comentari d’avui: Després de segrestar la caricatura de El Jueves, ¿té legitimitat l’estat espanyol per criticar els atacs islamistes contra les caricatures de Mahoma? I ja sé que aquí ningú ha amenaçat ningú. És simplement una manera de dir les coses.

Anuncis

%d bloggers like this: