Jo no sé què farà François Bayrou amb el seu MoDem (Moviment Democràtic) que no ha tingut temps de formar-se i ha estat pràcticament escombrat a la primera volta, amb un 7,61% de vots (pot aspirar a tenir entre un i quatre diputats), però haurà de decidir si fa cas a Ségolène Royal que, contrariant la voluntat de François Hollande, ha fet una crida al líder centrista. “Nosaltres hem d’unir les forces i estudiar cas per cas”, ha dit, tot referint-se als candidats que hauran d’enfrontar-se a la segona volta.
Per a Royal, “a partir del moment que aquestes eleccions legislatives cerquen d’impedir la concentracions excessiva de poder en mans del mateix partit, [és lògic que] els electors del MoDem s’uneixin als candidats del PS.”
No sé que farà Bayrou, el qual ha dit de moment que el seu “camí era autènticament independent”, però més enllà del problema personal de Bayrou i del seu nou partit, els qui hauran de pensar molt bé què volen i què han de fer en el futur són els socialistes, autèntics perdedors de la batalla electoral.
Dubto molt que, després de tres derrotes presidencials seguides, després d’haver quedat en quadre en aquestes eleccions parlamentàries, el PS pugui seguir sense revisar seriosament el seu “corpus” ideològic, un corpus que té desorientat el ciutadà, que sembla que hi desconfiï.
De tota manera, cal ara veure què succeirà el proper diumenge. Donant per fet que la victòria de la dreta serà absoluta, ens queda només per dilucidar si el front anti-Sarko és capaç de mobilitzar els electors o si aquests, conscients que tot és ja dat i beneït, resta a casa.
De fet, és ben curiós que després d’unes presidencials que mobilitzaren pràcticament tothom, les legislatives hagin atret a les urnes només el 39% de ciutadans francesos.
Josep Maria Quintana 