Afrontar la veritat

by

El Tribunal Suprem (TS) envià ahir a la presó el líder de Batasuna, Arnaldo Otegi, en confirmar la condemna a 15 mesos que li va imposar l’any passat l’Audiència Nacional per un delicte d’enaltiment del terrorisme. Otegi va cometre aquest delicte quan, pel desembre de 2003, participà en un homenatge a l’excap d’ETA Argala, a qui va dedicar grans elogis en el vint-i-cinquè aniversari de la seva mort.

Estem, doncs, davant un tribunal superior –en aquest cas el Suprem- que confirma la sentència d’un tribunal inferior –l’Audiència Nacional- seguint el procediment ordinari. Això és, si més no, el que ens assegura el govern per boca de la vice-presidenta De la Vega, davant una actuació estrictament judicial.

L’esquerra abertzale, però, no ho veu així i, com era previsible, ha començat a mobilitzar-se per denunciar el que qualifica com política “de venjança” del PSOE, impulsada després de la fi de la treva d’ETA. A conseqüència d’això, Vitòria va acollir ahir una concentració, els participants de la qual van corejar lemes que acusaven els socialistes i la gent del PNB d’oposar-se a la “solució” del “conflicte polític”. Una de les proclames advertia: “Si voleu guerra, la tindreu”. Mentrestant, el membre de la taula nacional de Batasuna Hasier Arraiz va assegurar que l’empresonament de Arnaldo Otegi és “un atac frontal contra la interlocució política de l’esquerra abertzale, amb tota la gravetat que això té”, i va advertir al PSOE que “amb aquestes polítiques de venjança no assolirà res”.

Jo us parlava l’altra dia de la dificultat d’entendre’ns quan les paraules que emprem els uns i els altres no volen dir el mateix. És per això que, mentre el govern assegura que són els jutges –i només els jutges- els qui condemnen Otegi, Batasuna acusa el govern d’actuar políticament i per venjança. És obvi que els conceptes, que el llenguatge que s’utilitza pels uns i pels altres, no és el mateix.

En aquests casos el més fàcil –i el més políticament correcte- és posar-nos al costat del govern, però he de confessar que l’evolució de les coses també a mi m’indueix a la confusió. Vull dir amb això que no m’és suficient la formació jurídica que he rebut –que es mou en els paràmetres del que ha expressat De la Vega- perquè accepti ulls clucs l’absoluta neutralitat del govern de Rodríguez Zapatero en tot aquest procediment. I això perquè basta veure que, un cop ETA ha declarat la fi de la treva, s’ha tancat aquesta mena de paraigües protector que evitava, entre altres coses, que De Juana visqués a Martutene i que el TS no es pronunciés sobre Otegi. I això és, com a mínim, sospitós.

Per què ens neguem sempre a afrontar la realitat? Molt em temo que això –afrontar de cara la realitat- és el que no ha sabut o volgut fer Rodríguez Zapatero, el qual s’ha mogut tot aquest temps en una mena d’ambigüitat calculada, dient que sí però que no, que dialogava però que no negociava, que negociava però que no cedia, que… I li ha sortit malament.

Vegem: si l’acció judicial contra Otegi s’ha paralitzat durant molts mesos i s’ha accelerat tant aquest darrers dies, si fa només unes setmanes s’excarcerava De Juana i se li concedia la presó atenuada per evitar que morís i ara se l’envia a la presó dient (o pensant) que si es mor de fam ningú no el plorarà, desenganyem-nos: això no és només una “estricta decisió judicial”, com assegura De la Vega. Hi ha d’haver alguna cosa més que en doni raó, que ho pugui explicar; una cosa que no necessàriament ha de ser ominosa, ans s’ha de poder entendre –si més no jo l’he de poder entendre, perquè jo no tinc interessos polítics que (com en el cas del PP) em poden ofuscar.

El que a mi, doncs, em sembla un error no és que el govern negociï amb ETA la fi de la violència (cosa que al PP sí que li sembla espantós) si realment creu que aquest és el camí adequat; ni ho és tampoc que aquest mateix govern prengui decisions controvertides que, com aquestes que ha pres en els casos que afecten a De Juana i a Otegi, poden acabar tornant-se-li en contra, com de fet se li han tornat. No, el que a mi em sembla un error greu és que el govern disfressi la política que afronta i que, a més, ens vulgui prendre per beneits. El que a mi em dol és que, més enllà dels encerts o dels errors, el govern participi també en aquesta política que tendeix a distorsionar els conceptes i que es nega a afrontar de cara la veritat.

Advertisements

%d bloggers like this: