Eleccions 2007. Quatre coses significatives

by

Si algú em demanés que és el més significatiu que he vist a nivell nacional en aquestes eleccions municipals i autonòmiques que hem acabat de viure, jo assenyalaria quatre coses:

Primera.- L’abstenció creixent que amenaça de manera preocupant l’exercici democràtic, una abstenció que tots els polítics diuen que lamenten però que res no fan per prendre solucions que la puguin vèncer o, si més no, contrarestar. No basta plànyer-se, cal actuar i això implica adoptar decisions que segurament els seran molt doloroses perquè –si és que algun dia les prenen- soscavaran les estructures de l’actual sistema de partits.

Segona.- La humiliant derrota que ha sofert Rodríguez Zapatero a Madrid en la persona del seu pupil, Miguel Sebastián. Derrota històrica i merescuda, tant del candidat com del seu mentor, perquè ni el candidat podia actuar com ho ha fet durant aquesta campanya, ni tampoc podia ser nomenat com ho va ser.

Tercera.- Els resultats de Navarra. En efecte, després d’una campanya indigna per part dels dirigents nacionals del PP sota el lema “Si perdemos Navarra, España se nos va”, “Los socialistas quieren vender Navarra” i d’altres consignes per l’estil, resulta que els electors han pres en aquest territori foral decisions que provocaran força problemes al PSOE, però que s’orienten en direcció contrària als interessos del PP.

Els resultats han estat aquests: UPN (PP) 22 escons; Nafarroa Bai 12 escons; PSOE 12 escons; CDN (centristes de l’expresident Allí), 2 escons; Izquierda Unida, 2 escons. A la vista d’això, la pressió serà tremenda. Els socialistes difícilment cediran la presidència a Patxi Zabaleta, líder de Nafarroa Bai i antic militant de Batasuna. Però Zabaleta podria cedir la presidència al candidat socialista, l’advocat Fernando Pures. Això significa que Navarra es converteix des d’avui en una peça mòbil i decisiva del trencaclosques basc que queda en mans de Rodríguez Zapatero i de Josu Jon Imaz.

Quarta.- La reedició a les Balears dels resultats de 1999. Maria Antònia Munar, amb tres diputats i dos regidors, decidirà què vol per a la Comunitat autònoma, per al Consell de Mallorca i per a l’Ajuntament de Palma. El gran desplegament polític, mediàtic i de tota mena del president no ha bastat per aconseguir, per se, cap consell insular, ni tampoc el govern de la comunitat. A la vista d’això, quin serà el preu que pagarà per assolir el poder? De tota manera, ens agradi o no l’hipotètic pacte PP-UM, això, penso que és el més natural. Una reedició del Pacte de Progrés (PSOE, BLOC, PSM-VERDS, UM i d’altres progressistes d’Eivissa) és dubtosament recomanable a la vista de l‘experiència anterior, entre altres coses perquè dubto que totes aquestes forces, per la seva heterogeneïtat, puguin elaborar un projecte sòlid i coherent de govern. Tanmateix, la situació és oberta i pot donar de sí.

Anuncis

%d bloggers like this: