Sense sorpreses

by

Ens hagi satisfet més o menys el resultat de la primera volta de les eleccions franceses, hem de convenir, però, que aquest 84% de participació és una dada que ens fa enveja. Algú em dirà que els francesos no estaven decidits a repetir l’experiència dels darrers comicis presidencials, que situà Le Pen en segon lloc, però jo –als qui això argumenten- els recordaré que en aquelles eleccions, la participació a la primera volta va ser del 72%, una xifra que a Espanya reivindicaríem de bon grat els qui creiem en la cosa pública.

Per què els francesos van a votar i nosaltres ens abstenim? És probable que si jo tingués la resposta a aquest enigma em convertiria en un analista important. Confesso que no la tinc, però em sembla que, més enllà de referir-nos a la tradició democràtica (en aquest punt és clar que els francesos ens avantatgen), és probable que hi hagi d’altres raons que no són alienes a l’alçada del debat polític francès i a la qualitat intrínseca dels candidats.

També és cert que l’elecció directa del càrrec més importat de la República –el de president- té el seu encant, tot i que als Estats Units, que també elegeixen un president amb autèntics poders, molts ciutadans s’abstenen. Convindreu, doncs, que donar raó de les conductes electorals no és fàcil.

Tornant a França cal dir que, com pronosticàvem gairebé tots els comentaristes, ha succeït el que era previsible: un Sarkozy molt escorat a la dreta per mor de Le Pen, ha assolit una mica més del 30% dels vots, i una Royal que ha prescindit tan com ha pogut dels socialistes de sempre, ha superat el 25%.

Atès que la majoria de votants dels candidats molt minoritaris votaran per Royal i que, en pura lògica, la majoria de lepenistes ho faran per Sarkozy, la clau de l’elecció presidencial la tenen sens dubte el 18% de votants de Bayrou. La pilota, doncs, encara és enlaire i ningú no sap amb precisió de quin costat caurà.

Atès que Bayrou predicava una ruptura del sistema bipolar actual, no és probable que es pronunciï a favor de cap dels dos guanyadors. Seran, doncs, els votants del centre els qui hauran de decidir qui prefereixen que ocupi la presidència de la República.

No m’estranyaria, per tant, que el conservador Sarkozy protagonitzés durant els propers dies un increïble viratge al centre i que la socialista Royal fugís encara més del seu partit (tot i que –no deixa de ser curiós- el seu valedor principal és François Hollande, secretari del PS). De fet, la senyora Royal no ha celebrat la classificació per a la segona volta a la seu dels socialistes, sinó en el seu feu electoral, decisió, sens dubte, molt significativa.

Serà, doncs, interessant seguir la política francesa durant aquestes dues setmanes i, sobretot, escoltar el debat entre els dos candidats. A França, aquests “cara a cara” televisats solen resultar decisius. I això malgrat que les enquestes que acaben de sortir ens assegurin ja que els centristes votaran majoritàriament per Sarkozy i que aquest, doncs, serà elegit sense problemes a la segona volta.

Anuncis

%d bloggers like this: