Avui toca manifestar-se a Navarra. I demà?

by

Aquesta tarda, el PP durà a terme la seva enèsima manifestació contra tot i contra tots. Aquest cop l’acte cívic, que s’ha d’incloure en aquesta mena d’actes de protesta que Rajoy troba deliciosos, preciosos i extraordinàriament pacificadors, es farà a Navarra, a iniciativa del president del govern foral, senyor Sanz.

Tornarem escoltar allò de “Navarra no se vende” i tantes coses més amb les quals ens martellegen cada dia els populars, tot i que la vicepresidenta del govern, la senyora De la Vega, diu i repeteix que “lo podía decir más alto pero no más claro: Navarra no está en cuestión, no es negociable y los fantasmas que quiere agitar el señor Rajoy son eso,
fantasmas”.

Navarra és una matèria recurrent, tant per l’esquerra nacionalista basca, com per la dreta espanyola, que ordinàriament la treuen en els seus discursos en els moments més apassionants del debat i de l’enfrontament. De tota manera, convé que el lector sàpiga que, a diferència del que preveu la Constitució per a les comunitats autònomes en general, la federació mútua de les quals no es permet, pel cas de Navarra, s’estableix que (Disposició Transitòria Quarta):

“1. En el cas de Navarra, i a efectes de la seva incorporació al Consell General Basc o al règim autonòmic basc que el substitueixi en lloc del que estableix l’article 143 de la Constitució, la iniciativa correspon a l’òrgan Foral competent, el qual adoptarà la seva decisió per majoria dels membres que la componen. Per tal que dita iniciativa sigui vàlida, caldrà, a més, que la decisió de l’òrgan Foral competent sigui ratificada per un referèndum convocat expressament a aquest efecte, i aprovat per la majoria dels vots vàlids emesos.

2. Si la iniciativa no reeixís, només es podrà tornar a produir en un altre període de mandat de l’òrgan Foral competent, i en qualsevol cas, quan hagi transcorregut el termini mínim que estableix l’article 143.”

El debat, doncs, entorn de la unió de Navarra amb el País Basc no sols no és una matèria nova, sinó que és constitucionalment reconeguda, per tant, no és una qüestió amb la qual es pugui titllar els seus defensors d’antiespanyols o bé d’anticonstitucionals. Una altra cosa és que això, si es fa, s’ha de fer bé, en els termes marcats per la constitució, que són força clars, segons hem pogut veure.

De tota manera, si De la Vega assegura que el govern navarrès pot convocar una manifestació però que “no podrá decir que el futuro de Navarra está en cuestión, porque no es verdad” i això “el señor Rajoy lo sabe”, aleshores a què ve tant d’enrenou?

Molt em temo que estem en la lògica terrorífica de sempre: la de “España se rompe”, una lògica que probablement fa més en aquest sentit –vull dir en el de la ruptura d’Espanya- que no pas la política de diàleg, encara que aquest afecti a matèries de difícil acord.

Anuncis

%d bloggers like this: