El descobriment filològic de Rita Barberà

by

Torno de passar un cap de setmana a València, una ciutat esplèndida en tots els sentits (hi viu en Pau, el meu nét de sis mesos, comprendreu, doncs, que sigui parcial) i on -en aquest cas per desgràcia- continua la ignorància lingüística de molts dirigents polítics, especialment els del PP.

Dic això perquè a València, regió de poetes majors, hi va néixer a principis del segle XII, durant la dominació àrab, un poeta que excel·lí en l’ús de les lletres. Em refereixo a Al-Rusafi, que va venir a aquest món a Russafa (avui integrada a la ciutat de València)i va traslladar-se a Málaga, ciutat on va produir la major part de la seva obra i on morí l’any 1177 (572 de l’Hègira).

Segons he pogut saber, Al-Rusafi fa ser un dels millors poetes del seu temps en llengua àrab. Els estudiosos de la seva poesia diuen que era un poeta “neoclàssic”, culte i arcaïtzant, que va seguir les petges d’Ibn Jafaya i d’Ibn Al-Zaqqaq, i que va cantar temes tradicionals.

Els poemes d’Al-Rusafi foren traduïts de l’àrab al valencià (també al castellà -HIPERION, 1980-) i alguns han estat musicats per cantautors valencians (és probable que el recordat Ovidi Montllor en cantés algun, i del que estic segur és que en canten els membres del dit “Col·lectiu Ovidi Montllor).

Us explico tot això perquè fa només uns dies, la “superperera” alcaldessa de València, senyora Rita Barberà, quan assistia a la inauguració d’una biblioteca pública a Russafa que duia el nom del poeta àrab a què faig referència, després d’escoltar la versió valenciana d’uns versos d’Al-Rusafi, va assegurà que “allà por el año ciento y pico, antes de la llegada del Rey Don Jaime, [Al-Rusafi] hablaba de Russafa, de la ciudad i del amor”. I després de dir això, l’alcaldessa va afegir: “No había llegado el Rey Jaime I y así hablámamos los valencianos”.

Una prova, doncs, irrefutable -segons l’alcaldessa- que a València es parlava valencià molt abans de la conquesta del monarca català. Conclusió: el català i el valencià són dues llengües que no tenen res a veure. I el valencià és encara un idioma més antic.

Acostumats ja a tanta ignorància, un regidor del PSOE que era a l’acte, en lloc d’enutjar-se o de rebatre l’alcaldessa, va declarar que immediatament informaria a les universitats d’El Caire, de Damasc i de València de la notable troballa filològica. I segurament va fer bé de no entrar en debats estèrils. És perdre el temps.

De tota manera, tal vegada seria interessant que, per a ser alcalde (i no només per a ser president del govern, com demanava Rajoy), s’exigís alguna cosa més que ser espanyol i major d’edat. Una pàtina de cultura no hi seria endebades.

Anuncis

%d bloggers like this: