Quina meravella, l’optimisme!

by

Aquests dies em trobava una mica cap cot després de comprovar que una novel·la que havia començat temps endarrere, en la qual havia posat força il·lusió, i que ara volia prosseguir, era una porqueria. El centenar de pàgines de què constava no eren sinó un projecte fallit. Ho vaig veure de seguida, però m’ha costat moltes hores de reflexió (gairebé diria de ràbia contra mi mateix) assumir la inesperada realitat a què m’enfrontava. La idea potser era bona, no ho sé, però a mi m’ho semblava, i tenia la impressió que el que havia escrit funcionava, que rutllava bé. Però mesos després d’haver-la abandonat, la lectura de les pàgines que vaig fer da capo esdevingué cada cop més terrible a mesura que jo anava prenent consciència que el text que llegia em queia de les mans, que el llenguatge a què m’enfrontava no aportava res de nou, que la sintaxis del discurs s’entortolligava innecessàriament, que la història esdevenia banal, insulsa, vulgar, sense mordent…

La meva dona em diu que hi pensi una mica més, que no sigui tan radical i aplaci la decisió. La respecto perquè sempre és molt més intuïtiva que jo, però penso que aquest cop s’equivoca. El meu text és dolent, dolent, dolent… Tanmateix no l’estripo, el deixo dins una carpeta i ara intento oblidar-me’n, no sense recança, no sense tenir la sensació que he perdut molt de temps. I he de dir que em cou, aquesta sensació d’haver perdut el temps.

Avui, però, en Pere m’infon un sa optimisme. De fet, en llegint el que m’escriu, tinc la impressió que jo sóc el jove i que ell és el vell. I això que li duc més de trenta anys d’avantatge! “Finalment –m’escriu en Pere-, aquesta novel·la començada que no pots continuar és una bona notícia. Si t’has adonat que no és bona vol dir que escriure-la t’ha servit per aprendre a escriure millor i a tenir més criteri. Així que, no continuar-la et permetrà escriure quelcom de millor. L’optimisme, si no és naïf, és un bon negoci, pare!

He de dir que després de llegir aquestes paraules –tot i que penso en les cent pàgines perdudes- em sento una mica més bé.

Anuncis

%d bloggers like this: