La decisió històrica del Sinn Fein

by

La decisió del Sinn Fein de reconèixer la legitimitat de la policia i de la justícia nord-irlandesa és potser la notícia més important dels darrers temps, atès que permetrà concloure el procés de pau iniciat amb els ja llunyans acords de Divendres Sant de 1998. L’aplicació dels acords, que preveu un repartiment del poder entre les dues comunitats, està suspès de 2002 ençà. Els caps de govern britànic i irlandès, Tony Blair i Bertie Ahern, han fet tot el que han pogut per reactivar les negociacions en imposar, l’any 2006, un calendari que preveu la restauració, d’ací al 26 de març, del govern i d’una Assemblea autonòmics.

“Avui, heu creat la possibilitat de canviar per sempre més el paisatge polític d’aquesta illa”, ha proclamat el president del Sinn Fein, Gerry Adams, als militants que s’havien reunit a Dublín. El reconeixement de la legitimitat de la Policia és un esdeveniment fins fa poc inimaginable, atès que l’antiga Royal Ulster Constabulary havia tingut una clara relació amb els paramilitars extremistes protestants.

No cregueu, però, que als dirigents del Sinn Fein els ha estat fàcil, aconseguir això. Han hagut de superar l’oposició de grups dissidents minoritaris força actius.

Tot i la importància del fet, ens cal encara saber com respondrà el reverend Ian Paisley, de 80 anys, cap de files del principal partit protestant, el Democratic Unionist Party (DUP), que haurà de compartir el poder amb el Sinn Fein –una realitat, si és que es produeix, que sembla impossible d’imaginar.

I em demano: No podríem també nosaltres aprendre dels irlandesos? No podríem –en primer lloc- trobar un acord entre els grans partits sobre la base del respecte al qui està en el govern, com van fer sempre els laboristes i els conservadors britànics? I un cop aconseguit això, no podríem entre tots convèncer els de Batasuna d’acceptar la lluita política des de la legalitat? I per afavorir aquest propòsit, no ens podríem comprometre a la derogació d’aquesta “llei de partits” que és una trava indiscutible per a l’exercici de la democràcia?

Anuncis

%d bloggers like this: