El cesarisme de Rajoy

by

Mariano Rajoy diu que el “veto” que han fet a les seves propostes tots els altres partits de l’arc parlamentari és antidemocràtic, i assegura que aquesta situació no es va donar “ni amb Stalin”. En definitiva, que només ell és demòcrata i que tothom menys ell segueix una estratègia equivocada.

Mariano Rajoy, que segurament té alguna raó (o molta) en la crítica que ha fet a Rodríguez Zapatero, ha adoptat, però, unes posicions ultradogmàtiques i irreductibles que impossibiliten d’arribar a cap acord i que gairebé fan impossible el diàleg. Mentre ell desdiu i menysprea el president del govern fins a uns límits que freguen la indecència, sembla que no s’adoni que, per raó que cregui tenir, no és possible imposar a tots els altres una estratègia que, a més, exclou de l’acord partits tan necessaris per a la pau i la concòrdia com el PNV.

Molt em temo, però, que encastellat com es troba en la “veritat”, no cedirà un àpex. I sense fer cas al suggeriment del Partit Conservador Europeu que li recomana de donar una mà a Rodríguez Zapatero, intentarà destrossar-lo fins a deixar-lo esmicolat. D’ací que la crispació que va revestir el final de l’era Aznar serà una broma comparada amb la que ens vindrà fins a les acaballes de la legislatura. En definitiva, que podrem experimentar el xoc de civilitzacions sense necessitat de sortir del nostre parlament.

I és una llàstima, perquè Rajoy, davant els molts errors que ha comès Rodríguez Zapatero, hauria pogut convertir-se en el gran home d’estat que la situació reclamava, criticant les innombrables equivocacions del president i donant-li alhora la mà per refer el diàleg entre els demòcrates. Aleshores esdevindria probablement el polític més respectat. Però ell no ho farà, això, ans durà la seva creuada antisocialista fins al final.

Ara bé, no m’estranyaria que el posicionament tan agressiu i tan ultra que ha adoptat, en lloc de fer adeptes, allunyi del PP un important segment de votants que, conscients de les mancances personals i polítiques de Rodríguez Zapatero, no els faria res de votar a favor d’una dreta moderada i dialogant, però que, a la vista del que estem veient aquests dies, preferiran seguir donant suport als socialistes abans de caure en mans d’aquest Cèsar cregut, venjatiu, feridor i irreductible.

Anuncis

%d bloggers like this: