De Royal a Sarkozy

by

França ja coneix (a menys que Chirac sorprengui el personal) els dos grans noms que representaran la dreta i l’esquerra socialista a les eleccions presidencials d’enguany. Si amb la designació de Ségolène Royal pel PSF, els socialistes francesos dipositaven, després d’un llarg procés intern de selecció, la seva confiança en una cara nova (i poc experimentada), la governant UMP ha optat pel seu president, i actual ministre de l’interior, Nicolas Sarkozy, un personatge –aquest sí- amb gran experiència en el govern.

Fora d’aquest camp (sembla que guanyador), els centristes de l’UDF recolzaran François Bayrou, mentre que l’ultradretà FN presentarà l’incombustible Jean-Marie Le Pen.

Serà interessant veure algun cara a cara Royal/Sarkozy. D’aquest darrer coneixem la seva capacitat i la seva gran ambició (a mi em sembla tan intel·ligent com perillós), mentre que de la senyora Royal només coneixem la il·lusió que ha despertat entre els militants socialistes i –no és poc- la seva victòria sobre candidats tan experimentats com Strauss-Khan o Fabius. D’ací que el xoc previsible entre els dos líders de les dues més grans formacions polítiques franceses, es presumeixi com a molt interessant.

La incògnita, en aquesta etapa encara preelectoral, la posa Chirac, que mai no ha perdonat el suport que Sarkozy donà a François Balladur a les presidencials de 1995, i que no ha revelat encara si presentarà o no la seva candidatura. Jo no ho crec. I gairebé ningú a França no ho creu, tret de Le Pen.

Serà, doncs, interessant veure com evoluciones les coses. Pot ser una mica més que seguir mirant l’espectacle que donen els nostres polítics i que em temo que continuaran donant per molt de temps.

Anuncis

%d bloggers like this: