Sobre el nou estatut

by

El passat dia 21 de desembre, el Congrés dels Diputats aprovà el text de l’Estatut d’autonomia que, després de ser discutit al Senat previsiblement sense modificacions, constituirà el nou Estatut per a les Illes Balears. Aquest implica algunes modificacions remarcables que afecten a camps ben diversos. Bàsicament aquests:

a) El de la identitat, pel fet que situa les Balears entre les dites “nacionalitats”, encara que això avui no comporta, per se, diferències competencials. També perquè empara la insularitat del territori com a fet diferencial i mereixedor de protecció.

b) L’institucional, ja que els consells insulars, que fins ara havien patit d’una certa indefinició respecte de la seva naturalesa jurídica, ara seran indiscutiblement institucions de la Comunitat autònoma (com el president, el Parlament i el Govern de les Illes Balears), amb competències autonòmiques pròpies, a més de les que els corresponen com a administracions locals.

c) L’estructural, atès que l’establiment en els consells insulars d’uns governs de caràcter burocràtic i no merament representatiu (els dits Consells executius) es fa estatutàriament i no depèn ja d’una llei autonòmica que qualsevol majoria podria revocar o canviar. També perquè es constitueix un nou consell a Formentera, i perquè se separa l’elecció de diputats i de consellers, que s’haurà de fer en llistes independents per a cada institució. Igualment cal destacar en aquest camp la possibilitat que tindrà el president de la Comunitat autònoma de dissoldre el parlament, facultat que fins avui li era negada.

d) L’econòmic i financer, perquè s’estableix per a l’Estat l’obligació d’aprovar una llei que fixi un nou règim econòmic per a la comunitat que s’adeqüi a la realitat insular de l’arxipèlag (exigència que ens afavoreix, però que no podrem avaluar fins que el text que reguli aquest règim sigui aprovat per les Corts Generals), i perquè fixa també un règim per a les inversions de l’Estat a les Balears durant els propers set anys, inversions que no podran ser inferiors a la mitjana de les que es facin a la resta de comunitats (la qual cosa comporta, al meu entendre, que el dèficit no creixerà en el futur immediat, però no implica –tal com se’ns assegurava- un rescabalament del dèficit que s’ha generat fins avui, dèficit que Matas establia en uns 3.000 milions d’euros). A més, es podrà crear una Agència Tributària pròpia, que actuarà coordinada amb l’Agència estatal.

e) El competencial, perquè d’alguna manera augmenta el sostre de matèries sobre les quals podran actuar el Parlament i el Govern de les Balears. En aquest punt cal destacar l’ ampliació de competències en matèria de ports i aeroports, policia i sobre gestió del domini públic marítim terrestre.

f) El regulador dels drets i dels deures inherents a la ciutadania. Constitueix una novetat l’establiment d’un títol nou sobre els drets, deures i llibertats dels ciutadans de les Balears, text que és segurament molt correcte però que esdevé redundant (i probablement innecessari), ja que trobem regulada aquesta matèria a la Constitució espanyola, que obliga a tots els ciutadans espanyols, també, doncs, als de les Illes Balears.

g) El lingüístic. Potser en aquest punt hauria de parlar de decepció i no d’avanç o de modificació, però no ho faré perquè, si bé ha estat una llàstima que no s’hagi aprofitat l’ocasió per establir una igualtat de tracte de la llengua catalana (que tothom té el dret de conèixer) amb la castellana (que tothom té el dret i el deure de conèixer), no puc dir que el fet sigui decebedor, perquè s’ajusta a un criteri constitucional que és clarament discriminatori en favor del castellà. D’altra banda, i vista la composició del nostre parlament, penso que ens hem de felicitar perquè el tracte que es dóna al català no hagi empitjorat substancialment respecte de l’estatut anterior (empitjorament que jo em temia). En aquest sentit, doncs, cal dir que la referència que es fa “nominatim” a les “modalitats dialectals” del català que es parla a les Illes, encara que sigui una bestiesa fruit de la ignorància i de la mala fe (perquè no es possible que els nostres diputats pensin que el català que es parla a Catalunya o el castellà que es parla a Espanya no en té, de modalitats), en realitat no malmet gran cosa. En el futur, el tractament constitucional i estatutari de la llengua catalana continuarà essent tan trist, migrat i pobre com ho ha estat fins avui.

Anuncis

%d bloggers like this: