Pessimisme

by

Tot i que el govern d’Espanya ens convida a no perdre les esperances en allò que fa referència a la pacificació del País Basc i a la renúncia d’ETA a practicar la violència, cada dia que passa em sento més pessimista. En primer lloc perquè ETA i els seus seguidors (Batasuna) no són demòcrates, o no ho són de la manera que ho som nosaltres, d’ací que sigui molt difícil que ens puguem entendre de cara a una normalització institucional. En segon lloc, perquè els demòcrates estem dividits. El Partit Popular s’ha enrocat en unes posicions inamovibles i es troba absolutament enfrontat amb la política del govern. I cal reconèixer que és molt difícil lluitar contra la intransigència dels abertzales radicals si els demòcrates també en som, d’intransigents, i no nom capaços de posar-nos d’acord amb els mínims necessaris per abordar els processos polítics que tota negociació implica.

Si el procés encetat fracassa definitivament i ETA romp la treva i torna a matar, el govern (ja sigui del PSOE o del PP) adoptarà novament la lluita policial com a única fórmula d’actuació, i és possible que amb aquesta aconsegueixi reduir els atemptats o, si més no, els efectes, però exclusivament amb la repressió serà difícil aconseguir la pau.

És evident que jo no tinc solucions per a resoldre aquest problema endèmic, i per tant no sóc ningú per donar consells en aquest camp. Però tinc el convenciment que, només per la via de la repressió, la pau no serà possible, perquè són centenars de milers les persones que, al País Basc, comparteixen els objectius d’ETA i Batasuna, encara que en una gran majoria no acceptin els mitjans violents que segueixen aquestes dues organitzacions il·legals.

Anuncis

%d bloggers like this: