Maite Salord

by

El passat cap de setmana, l’escriptora menorquina de Ciutadella, Maite Salord, ha quedat finalista del Premi Sant Jordi amb una novel·la, “Anagnòrisi”. És una magnífica notícia per als qui estimem la literatura (i també per als qui ens estimem Menorca) veure com una escriptora jove de la casa queda finalista d’aquest guardó tan prestigiós de la literatura catalana.

Òbviament no conec l’obra, però me n’havia parlat el meu editor, Isidor Cònsul, quan ens trobàrem a Maó a principis de novembre per presentar “L’estiu de l’anglès” de Carme Riera. M’assegurà que es tractava d’un text molt reeixit i de forta intensitat dramàtica, i no hi ha dubte que deu ser així perquè no és gens fàcil arribar a la votació final d’aquest certamen.

Amb Pau Faner (qua guanyà el Sant Jordi el 1975, i que també ha guanyat tots els grans premis de la literatura catalana, a més del Nadal), Ponç Pons, Esperança Camps (recentment guanyadora del Premi Vicenç Estellés), Joan Pons, Margarida Ballester i Maite Salord, podem assegurar que les lletres de Menorca viuen un dels períodes més dolços de la seva història. D’altra banda, ben al costat d’aquests autors consagrats, hi ha gent jove que s’obre pas en aquest camp de la creació literària, ço que vol dir que el país és viu, encara que sovint ens pugui semblar el contrari, sobretot si observem el món polític on el baix nivell del llenguatge, la pobresa de les idees, l’endogàmia dels partits i el poc interès d’aquests a obrir-se a la societat no conviden precisament a l’optimisme.

Anuncis

%d bloggers like this: