Robert Gates o el canvi de política

by

No és la primera vegada que ho dic, però em sembla important repetir-ho: l’examen previ a què se sotmeten els alts càrrecs dels Estats Units davant el Senat és una de les experiències democràtiques de més interès que conec. No vull dir amb això que, en aquest examen, no s’hagin produït injustícies, quan més enllà del debat i de la investigació de caire polític, s’ha volgut furgar en la vida personal dels candidats. Però excepcions a part, el cert és que, amb aquest sistema, el país pot conèixer molt bé com pensa el personatge destinat a ocupar un alt càrrec de la nació.

Ho hem vist aquests dies amb la compareixença de Robert Gates, l’home destinat a ocupar la secretaria d’estat en substitució de Donald Rumsfeld. De fet quan la dimissió d’aquest darrer es va produir l’endemà mateix de la victòria dels demòcrates a les eleccions al Congrés i al Senat dels Estats Units, vaig advertir que l’home proposat per Bush per substituir Rumsfeld era un home de consens entre republicans i demòcrates, i això s’ha vist a la compareixença d’aquest quan, sens cap mena de recança, ha acceptat, contradient Bush, que els Estats Units no es troben en condicions de dir que guanyen la guerra a l’Iraq.

Això, que ho vèiem tots els informadors mínimament informats, s’ha dit, doncs, a la seu de la sobirania nacional nord-americana, i demostra el que era evident: que Bush no és honest en les seves afirmacions i que es troba lligat per la seva pròpia estratègia; equivocada estratègia, sens dubte, respecte de l’Iraq.

A la vista d’això, no ens hauria d’estranyar que la política nord-americana donés un gir, encara que aquest no pot ser brusc per raons òbvies. Però la derrota republicana a les cambres legislatives marcarà sens dubte un canvi de rumb, lent però inexorable, a la política exterior dels Estats Units.

Anuncis

%d bloggers like this: