Pinochet a les portes del darrer viatge

by

En el moment d’escriure aquest comentari, el general Augusto Pinochet es troba en el llit en greu perill de mort, ha rebut l’extremunció i es disposa a passar a millor vida, com sol dir-se en cercles ben educats.

No sé si morirà d’aquesta, però el més probable és que l’home que donà el cop d’estat aquell 11 de setembre de 1973 (jo aleshores feia el servei militar a Toledo) se’n vagi al cel sense haver rendit comptes a la justícia. No gaire pitjor, doncs, que el nostre Francisco Franco, que morí al llit, admirat de molts espanyols i sense rendir comptes a ningú més que a Déu nostre senyor, tal com es deduïa de les monedes de duro que indicaven que era “Jefe del Estado por la Gracia de Dios”.

Ara ens estripem els vestits perquè un dictador sanguinari i pesseter (sembla que els bancs estrangers són plens de monedes xilenes a nom d’Augusto Pinochet) se sotmeti només al judici de Déu i no hagi pogut ésser condemnat en un judici d’homes, que és l’únic de què podem donar testimoni a la terra, però sovint ens oblidem que també nosaltres procedírem a transformar la dictadura en democràcia sense una sola condemna dels responsables del règim anterior, un règim que –com el de Pinochet- tenia també força crims a l’esquena i s’havia construït sobre la sang dels demòcrates vençuts.

Potser no hi havia altre camí en el nostre cas i hem d’estar satisfets de com vam fer aquella transició respecte de la qual ens omplim la boca d’elogis. Però si ens hi acostem amb ulls una mica crítics veurem que l’exculpació que atorgàrem a tots els franquistes (Suárez el primer) no és massa diferent de la que, malgré lui, ha concedit el poble xilè al general Pinochet, aquest home que mor al llit de casa seva confortat amb els sants sagraments i la benedicció apostòlica, mentre a fora, partidaris seus resen el rosari per a desitjar-li una bona mort.

Anuncis

%d bloggers like this: