Ségo au pouvoir!

by

Ségolène Royal ha guanyat les primàries dels socialistes francesos per una majoria aclaparant i serà la candidata d’aquest partit a la presidència de la República. Ségolène Royal ha sintonitzat amb els electors probablement perquè ha parlat un llenguatge entenedor i proper al de la gent, encara que ningú no gosa afirmar que sigui una dona amb un bagatge ideològic sòlid. Quan algú li demanava què era allò que la feia tan popular, la senyora Royal solia dir: “Jo penso el que pensa la gent”, resposta que si un l’escorcolla a fons no vol dir res, perquè… què és allò que pensa la gent? Seguint el joc hauríem de dir que la gent pensa el que pensa Ségolène Royal.

Sigui com vulgui, la realitat és que la senyora Royal ha retornat la il·lusió perduda a la família socialista francesa. I que la dreta no es confiï perquè ningú no diu que aquesta mateixa simplicitat, aquesta manera de connectar amb la gent de base socialista, no pugui també traslladar-se a l’electorat francès en general, aquest electorat que vés a saber si no cerca un candidat més proper, menys encastat políticament, en definitiva més elemental i comprensible.

D’altra banda, el sistema de primàries ha significat un gran èxit per al partit dels socialistes, perquè l’ha situat en el primer rang de la vida política del país durant els darrers mesos. D’altra banda, aquestes primàries han estat reals, autèntiques, sense engany. Res no tenien en comú amb aquell assaig del PSOE que, contràriament al que pensava i volia la direcció, va elegir Borrell. Aleshores tot l’esquema dels socialistes espanyols va caure perquè, en el fons, el PSOE no cercava democratitzar l’elecció del candidat, cercava només de fer-ho veure, i l’elecció va anar de mal borràs. No sols va comportar la renúncia de Borrell a ser elegit candidat, sinó que va desconcertar fins a tal punt la direcció, que el PSOE i el seu secretari general, Joaquín Almúnia, es van veure abocats a una derrota tan dura com inapel·lable.

Advertisements

%d bloggers like this: