Tripartit II

by

Com si d’una pel·lícula d’èxit es tractés, tindrem una segona part de l’existosa experiència política catalana. I no és que jo ho hagués vist malament, el 2003, perquè vaig creure que era una solució més interessant que construir un govern estrictament nacionalista. Tanmateix l’experiència viscuda no ens permet fer volar coloms ni, menys encara, fer petar una traca. Però els protagonistes sembla que s’hagin posat d’acord en menys d’una setmana, un temps rècord per aquesta mena d’afers.

Jo tinc la impressió que Carod ha cregut que aquesta era l’opció que li donava més possibilitats de manar (sempre dins els límits de poder que corresponen a una segona força), i és això el que l’ha empès vers una reedició del tripartit, a la qual s’ha aferrat immediatament Montilla, perquè era l’única que li permetia ser ell el primer de la fila.

Com veieu, tot coses molt elevades, molt ideològiques, molt de programa de partit. De tota manera, no seria estrany que aquesta experiència (tot i que el govern serà més dèbil) sortís millor que l’anterior. L’Estatut ja és al cove (amb permís del Tribunal Constitucional) i ara toca administrar el país, això després de repartir-se la tortada, que és sempre el més apetitós de l’acord polític de govern.

Anuncis

%d bloggers like this: