Comencen les negociacions

by

Divendres vespre vaig sopar amb uns amics catalans, tots ells relacionats amb el món de la cultura, i no vam poder estar-nos de parlar de les negociacions catalanes. Un d’ells ens va contar que, un cop tancat l’escrutini, va enviar un correu a una dirigent d’ERC per recordar-li que “nosaltres volem un pacte català” (quan dic nosaltres em refereixo a ell, jo aquí no hi compto). La resposta de la dirigent d’esquerra va ser més o menys aquesta: “Molt em temo que a nosaltres no ens vol ningú”.

Dic això per demostrar com ha perjudicat a Esquerra l’actuació de Carod. És cert que ha tret un resultat digne. Tots vam confessar que superior al que nosaltres pensàvem, però un dels de la taula va sentenciar: “Fa tres anys, Carod tenia tots els trumfos a la mà per a ser un dia president de la Generalitat. Avui, ell sap perfectament que mai no ho serà.”

Tanmateix Carod continua apostant fort per a aquesta idea de reeditar el tripartit que juga Montilla, però la jugada no és fàcil perquè aquesta és la jugada que menys agrada al PSOE (Bono ja ha fet el crit al cel: “Seria suïcida”, ha dit) i els del PP s’estan fregant les mans davant aquesta alternativa, perquè saben que això no pot acabar bé. I si no acaba bé, són vots que prendran al PSOE.

El PSOE apunta per la sociovergència, però això passa per sacrificar Montilla. I la pregunta és: Què val més, sacrificar Montilla o sacrificar el PSOE? Jo no ho sé. El que comprovo, però, és que tenia raó aquella comunicant d’Esquerra: Carod espanta tothom. Ningú no vol pactar amb ERC (tret de Saura, per raons òbvies, naturalment).

Advertisements

%d bloggers like this: