I ara què?

by

Quina cosa és el que més m’ha sorprès de les eleccions catalanes? De fet són dues: una pèrdua d’escons major del que jo preveia per part del PSC i l’ingrés al parlament dels diputats de Ciutadans. De fet, penso que és l’èxit d’aquesta darrera candidatura el que ha fet perdre tants d’escons al PSC.

Pel que fa als altres resultats, penso que eren previsibles: Un augment de Convergència i Unió a costa d’Esquerra Republicana, un augment d’Esquerra Unida-Verds a costa dels socialistes, i una clara resistència del PP que només ha perdut un escó respecte de les passades eleccions de 2003.

Què passarà ara? Això és difícil de saber encara que hi ha diverses possibilitats, totes amb algun problema.

Primera: Reedició del tripartit. Possiblement és la que més agrada a Montilla, però té tres inconvenients: Una història recent que no l’ajuda gaire, la debilitació del PSC, que treu molta autoritat al líder socialista per a presidir aquest govern i, a més, Rodríguez Zapatero no l’abona, encara que (si més no públicament) respectarà les decisions dels partits catalans.

Segona: Govern de coalició entre CiU i PSC presidit per Mas. És la que possibilita un govern més fort i consolida el govern del PSOE a Madrid, atès que CiU, a canvi del suport del PSC, hauria de donar suport a Rodríguez Zapatero, que canviaria de soci al Parlament espanyol. Té un gran inconvenient: que deixa el PSC molt malparat a Catalunya.

Tercera: Coalició nacionalista entre CiU i ERC. Seria una opció molt lògica que reforçaria els postulats del nacionalisme a Catalunya. Té, però, alguns inconvenients: Obligaria CiU a radicalitzar-se i a fer una política més esquerrana, cosa que no agradaria gens a les seves bases i exigiria superar alguns enfrontaments personals recents. És clar que també podria succeir que ERC es dretanitzés i acabés acceptant molts postulats de CiU (cosa que no m’estranyaria gens), sempre, això sí, que se’ls embolcallés amb la senyera. Aquesta opció implicaria un dalt a baix a Madrid. La COPE i tot el nacionalisme espanyol (que és molt) potser escopirien foc pels caixals. És clar que superar la guerra contra el tripartit és difícil, però estic segur que no és impossible.

Quarta: Govern de CiU en solitari amb acords puntuals amb el PSC, això a canvi d’un suport incondicional de CiU a Rodríguez Zapatero en el parlament espanyol. Aquesta opció es defensaria per part del PSC dient que així respecta la voluntat del poble de Catalunya (argument sense cap pes ja que es pot també aplicar a qualsevol de les fórmules anteriors, en el qual, però, els socialistes farien molt d’èmfasi) i té l’inconvenient de deixar a Catalunya un govern molt dèbil. Però tinc la impressió que és la fórmula que més agradaria a Rodríguez Zapatero i que possiblement també acceptaria CiU, pel repte que significa.

I que el lector em perdoni per equivocar-me, perquè el més probable és que no endevini res de res.

Anuncis

%d bloggers like this: