Pals a les rodes de ZP

by

Al govern de Rodríguez Zapatero les coses se li han complicat una mica. Ficat de ple en el procés de negociació amb ETA (les característiques del qual desconeixem), el president del Tribunal Suprem (TS), Francisco José Hernando, se suposa que amb el suport del sector conservador, majoritari en la judicadura, va posar en marxa una sèrie de registres a les herriko-tavernes del País Basc que forçosament havien de posar pals a les rodes del govern.

Jo no tinc proves de res, però posaria la mà al foc que el robatori de pistoles que va tenir lloc fa uns dies a França ha estat una resposta a aquest fet. Això en el millor dels casos, perquè si es tracta d’una acció d’una facció incontrolada de la banda o bé un abandó de la treva per part d’aquesta, aleshores encara pitjor.

Despús-ahir, per si la llenya que tirava al foc el PP no era ja suficient, Hernando (un home pròxim a Aznar, com el fiscal Conde Pumpido ho és de ZP), va posar com exemple d’eficàcia judicial contra ETA els resultats dels registres de les herriko tavernes de Batasuna. Hernando va dir que en aquests locals ha aparegut material “molt més convincent” del nexe entre ETA i Batasuna. I afegí que la iniciativa del Suprem ha servit per a proporcionar noves dades a favor de la idea que “ETA i Batasuna són la mateixa cosa en un camp polític i en un camp terrorista”.

Davant el revés, ZP ha volgut mostrar fermesa dient una d’aquestes frases seves que diu lentament, com per a posar-hi èmfasi, però que realment no diuen res: “l’acció tindrà conseqüències”, ha afirmat. Però quines conseqüències? Ha demanat tot d’una Acebes, i a la pregunta ha seguit el silenci, perquè òbviament el president no sap –ni pot saber- què ha de fer.

Veient com avança el procés, em confesso pessimista, perquè aquesta mena d’accions sempre paralegals, sempre en el llindar del que és lícit i possible, que ha de fer tot govern per a tractar de resoldre els casos de terrorisme endèmic amb suport popular i de clares connotacions polítiques, com és el d’ETA (com era també –tot i les diferències, que hi són – el del IRA a Irlanda), implica molts alts i baixos, i pot esdevenir gairebé impossible si el govern que ha de dur a terme la tasca no té el suport unànime (o gairebé) del parlament.

A Espanya això no s’ha aconseguit, i el PP, adduint arguments que moltes vegades tenen la seva lògica, aprofita, les dificultats o fins i tot els errors del govern per desgastar-lo. Aquest és el seu objectiu principal.

Certament que el PP podrà tenir les seves raons (apart de les de voler assolir el poder per damunt de tot), però el que no valora és que, amb els seus arguments i la seva política, mai no resoldrà el problema basc, perquè aquest té dos components indiscutibles: el criminal i el polític. Ves a saber si el primer el resoldria a base d’accions policials, però el segon mai no aconseguiria resoldre’l a base de força. I m’agradaria anar equivocat, però no ho crec.
(28.10.06)

Anuncis

%d bloggers like this: