El debat entre els socialistes francesos

by

Hi ha acord a la premsa que el debat entre els tres candidats socialistes francesos a assolir la candidatura a la presidència de França pel Partit socialista ha tingut quatre resultats visibles: Ha deixat fora de joc Laurent Fabius, ha ressaltat la figura de Strauss-Kahn, ha consolidat la posició de Ségolène Royal i, per damunt de tot, ha fet créixer les possibilitat dels socialistes.

L’aposta del PSF era valenta perquè hi havia el perill que els tres candidats es fessin sang. Però no, no se n’han fet (també és cert que l’estructura del debat per televisió estava molt controlada). Ben al contrari, entre tots han contribuït a consolidar la candidatura socialista.

També hi ha acord (si més no a la premsa que he llegit) que Ségolèn Royal ha resistit més del que tothom es pensava. És clar que Strauss-Kahn és un candidat més sòlid si tenim en compte els coneixements d’economia, però la Ségo no és la “nena bleda” que alguns malintencionats pressuposaven. “PS, le pari reussi” (“Partit Socialista, l’aposta ha sortit bé”) deia un editorial de Le Monde del passat dia 18. I això és cert.

Tenia, doncs, raó François Hollande quan, en anunciar el debat, deia: ” On n’est pas dans la confrontation, on est dans le débat démocratique” (“No es tracta de confrontació, es tracta de debat democràtic”). I quan allò que es cerca és realment el debat democràtic, els resultats sempre són bons. Quina diferència amb aquella aposta del PSOE per les primàries! En aquella ocasió no es cercava el vertader debat democràtic sinó que es tractava d’una paròdia de debat que, en no sortir tal com preveia (i volia) la direcció del partit, comportà una crisi que va costar Déu i ajut poder-la superar. L’aposta dels socialistes francesos pel debat intern és una altra cosa.

Anuncis

%d bloggers like this: