Tots duim un sac a l’esquena i tenim un passat per a fer-nos perdonar. I quan dic tots, vull dir també els cristians, que durant cents anys vam propiciar l’expansió de la nostra fe sense miraments de cap casta: cremant heretges, provocant guerres, exterminant infidels… Però també tenim tots gent virtuosa i sàvia que ha sabut crear una filosofia basada en el respecte, la ciència i el saber. I no hem d’excloure els musulmans en aquest camp, perquè és indiscutible que els grans pensadors cristians medievals, com Tomàs d’Aquino, o jueus com Maimònides, tingueren accés al pensament grec d’Aristòtil, Hipòcrates, Euclides, Ptolomeu… gràcies a les traduccions àrabs finançades pels califes de Bagdad o de Còrdova.
Però no és d’això –vull dir del passat- de què hem de parlar ara, perquè, com acabo de dir, tots tenim de què fer-nos perdonar. Tanmateix, en aquest món globalitzat que vivim, on tothom pot tenir accés al coneixement i a la ciència, on els drets humans es troben consagrats per unes declaracions signades pels estats i on les relacions entre els pobles venen facilitades per associacions internacionals de diàleg i de debat com les Nacions Unides; en un món on tots tenim la possibilitat d’accedir a la raó, cal distingir clarament entre aquells que respecten –si més no formalment i constitucionalment- els drets humans i aquells altres que no els respecten; entre aquells que saben fer crítica d’ells mateixos mitjançant el debat en els seus parlaments democràtics i també a través de l’actuació personal i lliure dels seus intel·lectuals, i aquells altres que neguen tota possibilitat de crítica i algun –molts!- dels drets humans proclamats i acceptats internacionalment.
Arribats aquí, doncs, no podem desconèixer una cosa que, com assenyalava fa uns dies Lluís Foix, esdevé fonamental per a prendre posicions: Al món musulmà no hi ha veus crítiques de la guerra santa, ni de l’herència de desigualtats entre home i dona, ni sobre el repudi de les dones per part dels homes, ni tampoc sobre la poligàmia. I una cultura que no sàpiga plantejar-se críticament tots i cadascun d’aquests punts difícilment es pot conceptuar com a tal. I això a pesar dels califes, i també a pesar de les traduccions àrabs dels grecs que es feren a Còrdova o a Bagdad.
Josep Maria Quintana 