Política o poder mediàtic?

by

Ahir, a la pàgina 3, el diari Menorca duia un article interessant signat per Antonio Casado (“Zapatero puro y duro”) on l’autor analitzava diferents aspectes de la situació política espanyola d’avui, amb un PSOE en auge i un PP debilitat i en declivi. Voldria destacar-ne alguns punts que em semblen interessants:

El primer, que avui el bagatge ideològic se sotmet (jo diria que se sacrifica) a l’aspecte mediàtic. “Lo relevante –diu Casado- es el repliegue de la política frente al poder mediàtico”. En aquest sentit, doncs, no són les idees allò que prima en la configuració d’una política que ha de tendir a modificar el món, sinó que els polítics sembla que hagin canviat la feina (sempre complexa i difícil) de pensar per la de llegir enquestes i, a partir d’aquestes, construir un programa. No cal fer allò que ens imposa el nostre imperatiu categòric, cal fer allò que vol la gent i, sobretot, allò que reclamen els factotums dels mitjans de comunicació.

Ja havia comentat en dies anteriors el curt bagatge intel·lectual amb què sembla que adorna el seu programa polític Ségolène Royal, i això no obstant, els mitjans diuen que és la més estimada dins l’esquerra francesa. I per poc que observem la política espanyola, veurem que Zapatero es plega sovint a les exigències d’un guió que pot canviar cada dia (penseu en la qüestió dels immigrants), i el que és pitjor encara: d’un guió que segurament no escriu ell. I no en parlem, de Rajoy, el qual (potser degut a la seva debilitat política) sol anar sempre per darrera del que diguin els bisbes més radicals, els Jiménez Losantos i els Pedrojotas de torn.

La segona, que avui, els poderosos mitjans de comunicació, ja no es conformen a observar i a informar allò que veuen, sinó que volen controlar i assumir (ni que sigui de manera indirecta) el poder. Diu Casado: “Todo es para la galería en estos tiempos. Pero en la galería han cambiado las cosas y los dueños de los ventanales ya no se conforman con accionar el tomavistas e ilustrar a los mirones. Quienes reinan en los medios de comunicación ahora quieren sentarse a la mesa de los poderosos y jugar con las mismas cartas”.

I això no val només pels personatges mediàtics ja citats (els factòtums de la COPE i de El Mundo. També ho hauríem d’aplicar a d’altres, com el grup PRISA, un dels grups capitalistes més grans en allò que a mitjans de comunicació es refereix, la influència del qual (sobretot dins l’esquerra) és decisiva.

La conclusió, que “no son ideas las que ventean estas palancas del poder mediático con alarmante tendencia a colonizar al poder político”, són –i això ho dic jo- els poderosos interessos econòmics. De fet, és el que, fa un segle i mig, explicaven una sèrie de personatge avui gairebé desconeguts de tothom: els dits pensadors marxistes.


%d bloggers like this: