El passat dia 28 d’agost vaig publicar un comentari sobre el retorn de Lionel Jospin a la política francesa. Aleshores jo afirmava;
No volia dir amb això que la senyora Royal no tingui idees, però sembla que per damunt de tot, és la seva “charme” allò que l’ha situada en un lloc tan privilegiat. I el vell hugonot que és Jospin, reclama alguna cosa més: “les tuyaux ne donnent pas le contenu”, frase que, d’una manera laxa podríem traduir per: “els conductes no impliquen el contingut”. En definitiva, que no basta Internet, que no basta sortir per televisió, el que vertaderament importa són les idees, allò que el polític diu, allò que comunica, no la facilitat de comunicació.
Fa uns dies, el meu fill Pere, des de Tolosa de Llenguadoc, reprenia el meu comentari i deia contundent:
“Avui he sentit Jospin a la ràdio i, sincerament, el que hauria de fer és callar, quedar-se a casa, i construir maquetes de vaixells antics.
I certament, Ségo [Ségolène Royal] no té idees.
Per cert, ahir vaig sentir que deia: “Je suis ici pour [vous] proteger” (“Sóc aquí per protegir-vos”). Aquesta és la seva carta, el maternalisme més absolut.
França va malament… ( … i el PS pitjor)”
Es tracta evidentment d’una opinió personal, però a peu d’obra, és a dir propera a la realitat. Où sont les penseurs d’antan ?
Josep Maria Quintana 